divendres, 31 de gener del 2014
LITERATURA CASTELLANA.PROSA.CERVANTES .
LITERATURA CASTELLANA. PROSA .MIGUEL de CERVANTES (Alcalá de Henares, 1547 - Madrid 1616).
Fill d'un cirurgià, a causa de la feina del pare i de les penúries econòmiques hagué de viatjar per tota la Península.Va començar una carrera militar que el portà a Itàlia, on va prendre contacte amb l'ambient renaixentista, cosa que marcà la seva obra.
La cúspide de la seva dedicació fou la participació en la batalla de Lepant, on va perdre la mobilitat de la mà esquerra "El manco de Lepanto ".
Captiu dels barbarescos i deportat a Alger durant 5 anys, va veure truncada la seva aspiració d'arribar a ser capità. En ser alliberat començà la seva carrera literària amb la novel.la pastoril La Galatea (1585).
A partir del 1587 després d'una estada a la presó per motius econòmics va concebre El Quixot .
El 1605 es publicà la primera part de El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Ara sí que Cervantes reeixiria com a escriptor.
Se'n van fer diverses edicions i es va traduir en vida de l'autor a l'anglès i al francès.
Instal.lat a Madrid, es dedicà de ple a la creació literària. EL 1615 publicà la segona part d'el QUIXOT.
Fill d'un cirurgià, a causa de la feina del pare i de les penúries econòmiques hagué de viatjar per tota la Península.Va començar una carrera militar que el portà a Itàlia, on va prendre contacte amb l'ambient renaixentista, cosa que marcà la seva obra.
La cúspide de la seva dedicació fou la participació en la batalla de Lepant, on va perdre la mobilitat de la mà esquerra "El manco de Lepanto ".
Captiu dels barbarescos i deportat a Alger durant 5 anys, va veure truncada la seva aspiració d'arribar a ser capità. En ser alliberat començà la seva carrera literària amb la novel.la pastoril La Galatea (1585).
A partir del 1587 després d'una estada a la presó per motius econòmics va concebre El Quixot .
El 1605 es publicà la primera part de El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Ara sí que Cervantes reeixiria com a escriptor.
Se'n van fer diverses edicions i es va traduir en vida de l'autor a l'anglès i al francès.
Instal.lat a Madrid, es dedicà de ple a la creació literària. EL 1615 publicà la segona part d'el QUIXOT.
EL BARROC.
El BARROC.
S'anomena Barroc el període de temps comprès entre el RENAIXEMENT I el NEOCLASSICISME. Té, per tant , el segle XVII com a epicentre del seu desenvolupament.
CONTEXT GENERAL.
El nou esperit humanista generà una reacció contrària anomenada CONTRAREFORMA, a partir de la segona meitat del segle XVII. Els ideals vitalistes i classicistes del Renaixement van fugir davant un panorama econòmic, polític, religiós i social que s'anava degradant.
Es pot parlar d'una Europa en crisi que, a més vivia amb turment malalties i epidèmies. L'ideal renaixentista s'escapava i l'art anava amarant-se d'una complexitat formal cada cop més gran: primer descrivint un estil que s'ha anomenat MANIERISTA, més tard, arribant plenament al BARROC , i ja com a epígon el ROCOCÓ.
El mot barroc prové del francès i vol dir "extravagant". Durant molt temps,el terme fou usat en terminologia artística de manera pejorativa en oposició al gran art clàssic.
El barroc va arrelar profundament durant el segle XVII i va expressar les inquietuds del moment. Nascut a la Roma papal de principi de segle XVII, era, més que no pas un estil ben definit, una tendència que es va difondre per diversos països i va adquirir fisonomies pròpies i diferenciades.
CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES .
El pas del Renaixement al Barroc va esdevenir important amb les figures del Miguel de Cervantes i William Shakespeare.
El segle XVII va ser el moment més brillant de la lit. castellana, fins al punt que la historiografia es refereix a aquesta època com EL SIGLO DE ORO. Si el Renaixement havia exaltat conceptes com : la mesura, racionalisme, equlibri o harmonia, el Barroc plantejà sobretot : moviment , infinitud, paradoxa i transgressió de gèneres i arts.
Es considera el pas de la línia clàssica al clarobscur, la columna recta a la columna decorada, ens mostra el caràcter dramàtic i exhuberant que marcarà el nou estil.
La ironia que suposa el joc amb les formes la veiem cristal.litzada en la metaliteratura, és a dir, la literatura dins la literatura: contes dins la novel.la, petites peces teatrals dins d'una funció....
En general el barroc desconfia de la raó, i apel.la a l'instint, la fantasia i la sensibiltat.No hem d'oblidar que en el marc de la Contrareforma , l'art barroc tractava d'impressionar els creients amb la seva magnitud, riquesa i majestat . És una art dinàmic i contrastat.
S'anomena Barroc el període de temps comprès entre el RENAIXEMENT I el NEOCLASSICISME. Té, per tant , el segle XVII com a epicentre del seu desenvolupament.
CONTEXT GENERAL.
El nou esperit humanista generà una reacció contrària anomenada CONTRAREFORMA, a partir de la segona meitat del segle XVII. Els ideals vitalistes i classicistes del Renaixement van fugir davant un panorama econòmic, polític, religiós i social que s'anava degradant.
Es pot parlar d'una Europa en crisi que, a més vivia amb turment malalties i epidèmies. L'ideal renaixentista s'escapava i l'art anava amarant-se d'una complexitat formal cada cop més gran: primer descrivint un estil que s'ha anomenat MANIERISTA, més tard, arribant plenament al BARROC , i ja com a epígon el ROCOCÓ.
El mot barroc prové del francès i vol dir "extravagant". Durant molt temps,el terme fou usat en terminologia artística de manera pejorativa en oposició al gran art clàssic.
El barroc va arrelar profundament durant el segle XVII i va expressar les inquietuds del moment. Nascut a la Roma papal de principi de segle XVII, era, més que no pas un estil ben definit, una tendència que es va difondre per diversos països i va adquirir fisonomies pròpies i diferenciades.
CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES .
El pas del Renaixement al Barroc va esdevenir important amb les figures del Miguel de Cervantes i William Shakespeare.
El segle XVII va ser el moment més brillant de la lit. castellana, fins al punt que la historiografia es refereix a aquesta època com EL SIGLO DE ORO. Si el Renaixement havia exaltat conceptes com : la mesura, racionalisme, equlibri o harmonia, el Barroc plantejà sobretot : moviment , infinitud, paradoxa i transgressió de gèneres i arts.
Es considera el pas de la línia clàssica al clarobscur, la columna recta a la columna decorada, ens mostra el caràcter dramàtic i exhuberant que marcarà el nou estil.
La ironia que suposa el joc amb les formes la veiem cristal.litzada en la metaliteratura, és a dir, la literatura dins la literatura: contes dins la novel.la, petites peces teatrals dins d'una funció....
En general el barroc desconfia de la raó, i apel.la a l'instint, la fantasia i la sensibiltat.No hem d'oblidar que en el marc de la Contrareforma , l'art barroc tractava d'impressionar els creients amb la seva magnitud, riquesa i majestat . És una art dinàmic i contrastat.
dimecres, 29 de gener del 2014
Literatura francesa.Literatura portuguesa i Literatura anglesa.
PROSA. François Rabelais. (La Deviènere , 1494- París 1553 ).
Després de renunciar als hàbits de frare, es féu metge i va publicar diversos llibres de medicina.
1532 - últim volum publicat el 1564. Gargantua i Pantagruel..
Fusionava l'èpica amb un gran sentit de l'humor, empra sovint recursos deformadors i caricaturescos de to humorístic.
POESIA. PIERRE de RONSARD. (1524-1585).
Va descobrir Píndar i es va entusiasmar per l'art clàssic, va fundar el grup " La Plèiade"- el qual propugnava escriure a imitació dels antics i amb rigor formal.
Nomenat poeta de la cort el 1559 va desenvolupar diversos gèneres, dels quals en resten uns 50.000 versos.
La poesia lírica la resseguim en Amours , i l'èpica en Hymnes.
Va quedar eclipsat a la cort pel poeta Desportes. amb tot , de la seva experiència de desengany va escriure el seu principal llibre, Sonets por Hélène (1578)- en què des de la vellesa , el poeta contrea el tòpic del "carpe diem" i una nostàlgia amorosa d'hel.lenisme.
ASSAIG. MICHEL de MONTAIGNE ( 1533-1592).
Esrudià dret i desenvolupà almenys diverses tasques de responsabilitat com a alcalde de Burdeus. Reclòs en la seva mansió familiar, va començar a a escriure Els Essays- els dos primers llibres dels quals es publicaren el 1580.
ASSAIG - Gènere entre la reflexió i la creació. El 1588 publicà en un volum els dos llibre amteriors més un tercer.
El seu lema personal : " Què és el que sé" ? , esdevindrà un paradigma del dubte i el relativisme que impera en l'obra , no exempta d'ironia.
LITERATURA PORTUGUESA. LUÍS VAZ de CAMOES ( 1524- 1580) .
Introductor dels nous metres italinas en la lit.. portuguesa , va compondre l'epopeia nacional - Os Lusiadas (1572), seguint els paràmetres clàssics de l'èpica marcats per Virgili en L'Eneida.
La seva poesia reflecteix mitjançant paradoxes i antítesis la intensitat de la seva vida : per aquest motiu, va ser molt valorat pels romàntics.
LITERATURA ANGLESA .
La lit. del Renaixement és més tradana en la lit.anglesa . A causa de l'apogeu que Anglaterra va viure durant elas temps d'Elisabet I , s'anomena la segona meitat del segle XVI - època elisabetiana . Es dóna una gran influència dels escriptors grecoromans i també dels filòsofs Plató i Aristòtil.
La introducció del sonet i les formes italianes és també tardana.
El 1r adaptador del sonet petrarquista va ser- Sir Thomas Wyat ( 1503-1542). i qui va perfeccionar la seva forma a l'ànglès - Henry Howard (1517-1542).
A l'època elisabetiana va triomfar el sonet i dos poetes:
Edmund Spencer (1552-1559).
Philip Sidney (1554-1586).
Aquests van preparar el camí a Shakespeare amb l'adaptació al petrarquisme de les formes i la tradició angleses.
TEATRE .
Thomas Kyd (1558-1594) es diu que va ser el primer Hamlet anglès , en el qual es basaria Shakespeare.
Christopher Marlowe (1564-1593).
Aquest últim va obrir una nova etapa en el teatre britànic amb el seu domini del vers blanc i la creació d'un prototip d'heroi carregat de força i passió. La seva obra principal és Faust.
La literatura elisabetiana va ser una transició entre l'Edat mitjana i els nous corrents humanístics , i obrí el camí per a William Shakespeare , els poetes metafísics i Milton.
Després de renunciar als hàbits de frare, es féu metge i va publicar diversos llibres de medicina.
1532 - últim volum publicat el 1564. Gargantua i Pantagruel..
Fusionava l'èpica amb un gran sentit de l'humor, empra sovint recursos deformadors i caricaturescos de to humorístic.
POESIA. PIERRE de RONSARD. (1524-1585).
Va descobrir Píndar i es va entusiasmar per l'art clàssic, va fundar el grup " La Plèiade"- el qual propugnava escriure a imitació dels antics i amb rigor formal.
Nomenat poeta de la cort el 1559 va desenvolupar diversos gèneres, dels quals en resten uns 50.000 versos.
La poesia lírica la resseguim en Amours , i l'èpica en Hymnes.
Va quedar eclipsat a la cort pel poeta Desportes. amb tot , de la seva experiència de desengany va escriure el seu principal llibre, Sonets por Hélène (1578)- en què des de la vellesa , el poeta contrea el tòpic del "carpe diem" i una nostàlgia amorosa d'hel.lenisme.
ASSAIG. MICHEL de MONTAIGNE ( 1533-1592).
Esrudià dret i desenvolupà almenys diverses tasques de responsabilitat com a alcalde de Burdeus. Reclòs en la seva mansió familiar, va començar a a escriure Els Essays- els dos primers llibres dels quals es publicaren el 1580.
ASSAIG - Gènere entre la reflexió i la creació. El 1588 publicà en un volum els dos llibre amteriors més un tercer.
El seu lema personal : " Què és el que sé" ? , esdevindrà un paradigma del dubte i el relativisme que impera en l'obra , no exempta d'ironia.
LITERATURA PORTUGUESA. LUÍS VAZ de CAMOES ( 1524- 1580) .
Introductor dels nous metres italinas en la lit.. portuguesa , va compondre l'epopeia nacional - Os Lusiadas (1572), seguint els paràmetres clàssics de l'èpica marcats per Virgili en L'Eneida.
La seva poesia reflecteix mitjançant paradoxes i antítesis la intensitat de la seva vida : per aquest motiu, va ser molt valorat pels romàntics.
LITERATURA ANGLESA .
La lit. del Renaixement és més tradana en la lit.anglesa . A causa de l'apogeu que Anglaterra va viure durant elas temps d'Elisabet I , s'anomena la segona meitat del segle XVI - època elisabetiana . Es dóna una gran influència dels escriptors grecoromans i també dels filòsofs Plató i Aristòtil.
La introducció del sonet i les formes italianes és també tardana.
El 1r adaptador del sonet petrarquista va ser- Sir Thomas Wyat ( 1503-1542). i qui va perfeccionar la seva forma a l'ànglès - Henry Howard (1517-1542).
A l'època elisabetiana va triomfar el sonet i dos poetes:
Edmund Spencer (1552-1559).
Philip Sidney (1554-1586).
Aquests van preparar el camí a Shakespeare amb l'adaptació al petrarquisme de les formes i la tradició angleses.
TEATRE .
Thomas Kyd (1558-1594) es diu que va ser el primer Hamlet anglès , en el qual es basaria Shakespeare.
Christopher Marlowe (1564-1593).
Aquest últim va obrir una nova etapa en el teatre britànic amb el seu domini del vers blanc i la creació d'un prototip d'heroi carregat de força i passió. La seva obra principal és Faust.
La literatura elisabetiana va ser una transició entre l'Edat mitjana i els nous corrents humanístics , i obrí el camí per a William Shakespeare , els poetes metafísics i Milton.
dimarts, 28 de gener del 2014
Prosa i teatre .
Prosa i Teatre .
Un dels aspectes més destacats de la prosa castellana del segle XVI és l'aparició de la novel.la picaresca , amb El Lazarillo de Tormes (anònim) , al capdavall , es tracta d' un gènere realista que reflecteix la vida de l'època, sobretot dels ambients més humils i pobres .
S'inicien també les obres de Lope de Vega i Miguel de Cervantes .
Un dels aspectes més destacats de la prosa castellana del segle XVI és l'aparició de la novel.la picaresca , amb El Lazarillo de Tormes (anònim) , al capdavall , es tracta d' un gènere realista que reflecteix la vida de l'època, sobretot dels ambients més humils i pobres .
S'inicien també les obres de Lope de Vega i Miguel de Cervantes .
Tema 3 . Renaixement, Barroc i Neoclassicisme. Literatura castellana.
LITERATURA CASTELLANA. POESIA. GARCILASO DE LA VEGA, FRAY LUÍS DE LEÓN i SANT JOAN DE LA CREU.
GARCILASO DE LA VEGA. (Toledo 1501- Niça 1536).
Si bé el poeta barceloní Joan Boscà va ser l' introductor dels metres italians en la literatura castellana , fou el poeta castellà Garcilaso de la Vega , qui gràcies a la influència de l'anterior, va culminar la poesia de tipus renaixentista i humanista en la lit. castellana.
Aquesta aportació es fonamenta en l'ús de l'hendecasíl.lab (vers d'onze síl.labes ) i en formes estròfiques com la lira, l'ègloga o el sonet.
Representa l'ideal cortesà del segle XVI, home d'armes i de lletres. La seva obra inclou més de 4000 versos.
FRAY LUÍS DE LEÓN. (Belmonte de Tajo , 1527- Madrigal de las Altas Torres 1591).
Religiós pertanyent a l'ordre dels agustinians, va impartir classes de teologia a la universitat de Salamanca i tingué problemes amb la Inquisició a causa de la seva actitud honesta i del seu esperit obert.
Va ser empresonat a Valladolid quatre anys acusat d'il..luminisme.
És important la seva obra poètica amb influències platòniques i clàssiques , especialment d'Horaci . La seva poesia té un tret de místic i exalta també el " beatus ille."
Traductor del Càntic dels càntics bíblic, destaca també la seva obra- Los nombres de Cristo.
SANT JOAN DE LA CREU .( Fontiveros , Àvila, 1542- Úbeda , Jaén 1591).
Religiós de l'ordre carmelità va ser col.laborador de Santa Teresa de Jesús. A la recerca de la unió de l'ésser humà amb Déu. Sant Joan de la Creu va elaborar una poesia mística de primera magnitud.
El seu treball metafòric ha estat vist com un precedent del moviment simbolista del segle XIX.
Entre els seus poemes més cèlebres- Cántico espiritual (recreació del Càntic dels Càntics bíblic).
El fet que comenti el significat simbòlic de cada estrofa el converteix en el primer Hermeneuta (comentarista de la seva pròpia poesia).
" Noche oscura". Fou un dels seus poemes més famosos on destaca un gran misticisme.
La seva obra representa una de les aportacions més importants de la literatura castellana de tots els temps.
GARCILASO DE LA VEGA. (Toledo 1501- Niça 1536).
Si bé el poeta barceloní Joan Boscà va ser l' introductor dels metres italians en la literatura castellana , fou el poeta castellà Garcilaso de la Vega , qui gràcies a la influència de l'anterior, va culminar la poesia de tipus renaixentista i humanista en la lit. castellana.
Aquesta aportació es fonamenta en l'ús de l'hendecasíl.lab (vers d'onze síl.labes ) i en formes estròfiques com la lira, l'ègloga o el sonet.
Representa l'ideal cortesà del segle XVI, home d'armes i de lletres. La seva obra inclou més de 4000 versos.
FRAY LUÍS DE LEÓN. (Belmonte de Tajo , 1527- Madrigal de las Altas Torres 1591).
Religiós pertanyent a l'ordre dels agustinians, va impartir classes de teologia a la universitat de Salamanca i tingué problemes amb la Inquisició a causa de la seva actitud honesta i del seu esperit obert.
Va ser empresonat a Valladolid quatre anys acusat d'il..luminisme.
És important la seva obra poètica amb influències platòniques i clàssiques , especialment d'Horaci . La seva poesia té un tret de místic i exalta també el " beatus ille."
Traductor del Càntic dels càntics bíblic, destaca també la seva obra- Los nombres de Cristo.
SANT JOAN DE LA CREU .( Fontiveros , Àvila, 1542- Úbeda , Jaén 1591).
Religiós de l'ordre carmelità va ser col.laborador de Santa Teresa de Jesús. A la recerca de la unió de l'ésser humà amb Déu. Sant Joan de la Creu va elaborar una poesia mística de primera magnitud.
El seu treball metafòric ha estat vist com un precedent del moviment simbolista del segle XIX.
Entre els seus poemes més cèlebres- Cántico espiritual (recreació del Càntic dels Càntics bíblic).
El fet que comenti el significat simbòlic de cada estrofa el converteix en el primer Hermeneuta (comentarista de la seva pròpia poesia).
" Noche oscura". Fou un dels seus poemes més famosos on destaca un gran misticisme.
La seva obra representa una de les aportacions més importants de la literatura castellana de tots els temps.
dimecres, 15 de gener del 2014
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)