LITERATURA FRANCESA .

LITERATURA FRANCESA . 

El segle XVI és conegut en la historiografia francesa com " el Grand Siècle ", per la gran quantitat de bons autors que coincideixen en un mateix període , amb l'especial lluentor en el  teatre.

La literatura francesa de l'època va estar recorreguda per una tensió entre els partidaris de les formes estrictes i els models antics i els que propugnaven una major llibertat imaginativa i modernitat.

Entre els primers trobem Malherbe , entre els segons a Cyrano de Bergerac . Fins al 1660 es donà una etapa d'equilibri.
Destaquen en aquest període Pierre Corneille - considerat el millor poeta dramàtic amb obres com HORACI  o EL CID .

El moment clàssic per excel.lència de la lit.francesa se situà entre 1660-1685 . Els autors principals són:

- JEAN RACINE . ( Tragèdia ).
- MOLIÈRE (COMÈDIA ).
- JEAN DE LA FONTAINE (FAULES ).
- NICOLÀS BOILEAU (SÀTIRES ).
- FRANÇOIS de la  ROCHEFOUCAULD (MÀXIMES ).
- MADAME DE LA FAYETTE . Creadora de la novel.la psicològica amb La princesa de Clèves (1678).


MOLIÈRE ( JEAN - BAPTISTE POQUELIN   1662-1673 ) .

És un dels genis del teatre que va poder desenvolupar la seva obra en un bon moment a causa de diversos factors:
- interès de la monarquia per tenir una cort refinada i prestigiosa.
- naixement d'uns nuclis burgesos i ciutadans.

Molière refundà la concepció del text i de l'espectacle teatrals i hi va fondre totes les tradicions existents , des de la llatina i medieval fins a la commedia dell' arte.

Entre les seves obres principals destaquen :

OBRES MORALS -( 1664)  , TARTUFE ,  (1665)  Don Juan  i al ( 1666) el Misantrop.


OBRES D'ENTRETENIMENT -  (1666 )El metge per força i  a l( 1668)  L' avar .

Morí després de la representació d'El malalt imaginari (1673) .