LITERATURA ITALIANA .
Itàlia fou una creació del Romanticisme. De fet , la sensiblitat romàntica propicià un procés d'unitat nacional Il Risorgimento que es consolidà el 1860.
El primer poeta italià considerat romàntic fou Ugo Foscolo (1778-1827).
Amb tot , l'obra central del Risorgimento fou la novel.la : Els promesos d'Alesaandro Manzoni (1785-1873) la versió definitiva de la qual s'elaborà el 1842.
Un dels autors més valorats d'aquella època fou Giacomo Leopardi ( 1798-1837) que tracta molt l'ànima humana en Canti.
Leopardi malgrat tot es va considerar antiromàntic , en els seus escrits alpegats en el Zibaldone de pensieri.
Amant de la literatura i de la cultura clàssiques , considerava que el Romanticisme havia aportat un concepte de barbàrie.
Dos grans temes recorren tota la seva obra : el tedi i la vanitat de qualsevol cosa.
dimarts, 29 d’abril del 2014
Literatura francesa .
LITERATURA FRANCESA.
A França , la nova sensiblitat romàntica va ser més tardana i no triomfà fins al 1830 amb Hermani. Els dos grans introductors del Romanticisme a França van ser :
Madame de Staël ( París 1766-1817).
Va crear una moda entorn dels trobadors i de l'edat mitjana amb obres com : De la literatura considerada en les relacions amb les institucions socials (1800) i la novel.la Corine (1807).
Françoise René de Chateaubriand (1768-1848).
És l'autor d'una obra de gran influència ,El geni dels cristianisme (1802).
Altres autors .
Alexandre Dumas ( 1802- 1870) .
-Els tres mosqueters.
-Merimée.
- Carmen (1845) .
Autors com Alphonse de Lamartine , Alfred de Musset i sobretot Víctor Hugo (1802-1855) . Aquest propicià el renaixement del moviment amb Hernani (1830) .
(1831) .Nostra senyora de París .
(1862 ) Els miserables .
Per acabar dos grans escriptors que en quedaren al marge :
Gerard de Nerval que se suicidà i donà peu als " poetes maleïts " i Charles Agustin de Sainte Beuve.
A França , la nova sensiblitat romàntica va ser més tardana i no triomfà fins al 1830 amb Hermani. Els dos grans introductors del Romanticisme a França van ser :
Madame de Staël ( París 1766-1817).
Va crear una moda entorn dels trobadors i de l'edat mitjana amb obres com : De la literatura considerada en les relacions amb les institucions socials (1800) i la novel.la Corine (1807).
Françoise René de Chateaubriand (1768-1848).
És l'autor d'una obra de gran influència ,El geni dels cristianisme (1802).
Altres autors .
Alexandre Dumas ( 1802- 1870) .
-Els tres mosqueters.
-Merimée.
- Carmen (1845) .
Autors com Alphonse de Lamartine , Alfred de Musset i sobretot Víctor Hugo (1802-1855) . Aquest propicià el renaixement del moviment amb Hernani (1830) .
(1831) .Nostra senyora de París .
(1862 ) Els miserables .
Per acabar dos grans escriptors que en quedaren al marge :
Gerard de Nerval que se suicidà i donà peu als " poetes maleïts " i Charles Agustin de Sainte Beuve.
Literatura anglesa.
Literatura anglesa.
Es considera que el Romanticisme en la lit. anglesa va començar el 1798 amb la primera edició de Les balades líriques de Wordsworth i Coleridge.
Un precedent important és l'obra de William Blake - profètic, visionari i místic , va fer dibuixos i il.lustracions a la Biblia i a La Divina Comèdia..
Autors :
- William Wordsworth (1770-1850).
- Samuel Taylor Coleridge (1772-1834).
- Lord Byron ( 1788-1824) . Aquest va esdevenir un símbol de la vida del romàntic i va deixar com a obra principal : Don Juan.
- Percy Bysshe Shelley (1792-1822).
- Walter Scott (1771-1832) . Codificà el gènere narratiu de la novel.la històrica Ivanhoe i l'orientà cap al realisme.
- John Keats (1795-1821) . Poeta absolut que parlava de " la capacitat negativa " del poeta, és a dir, de la capacitat d'oblidar-se de si mateix per submergir-se en situacions o coses i convertir-les en poemes.
Seguint Shakespeare , cercà la bellesa sota l'influx clàssic de Roma . Per això les seves Odes , són importants, especialment : L'Oda a una àmfora grega.
Es considera que el Romanticisme en la lit. anglesa va començar el 1798 amb la primera edició de Les balades líriques de Wordsworth i Coleridge.
Un precedent important és l'obra de William Blake - profètic, visionari i místic , va fer dibuixos i il.lustracions a la Biblia i a La Divina Comèdia..
Autors :
- William Wordsworth (1770-1850).
- Samuel Taylor Coleridge (1772-1834).
- Lord Byron ( 1788-1824) . Aquest va esdevenir un símbol de la vida del romàntic i va deixar com a obra principal : Don Juan.
- Percy Bysshe Shelley (1792-1822).
- Walter Scott (1771-1832) . Codificà el gènere narratiu de la novel.la històrica Ivanhoe i l'orientà cap al realisme.
- John Keats (1795-1821) . Poeta absolut que parlava de " la capacitat negativa " del poeta, és a dir, de la capacitat d'oblidar-se de si mateix per submergir-se en situacions o coses i convertir-les en poemes.
Seguint Shakespeare , cercà la bellesa sota l'influx clàssic de Roma . Per això les seves Odes , són importants, especialment : L'Oda a una àmfora grega.
dimarts, 22 d’abril del 2014
Literatura alemanya.
LITERATURA ALEMANYA.
Alemanya com a estat no va néixer fins el 1870, la llengua es trobava dialectalitzada en diverses zones i hi havia diferències religioses.
Es va anar forjant una lit. alemnaya seguint els models francesos.
(1776). S'estrenava la peça teatral de Klinger - Sturn und Drang - Tempesta i empenta , el títol de la qual serviria per denominar un grup d'escriptors que reclamaven una major força del sentiment en l'escriptura.
Aquesta època s'anomena preromàntica, de manera que observem com en la lit. aklemanya Il.lustració i Romanticisme s'encavalquen i es complementen.
(1774) . Havia sortit un llibre paradigmàtic. Les desventures del jove Werther de Goethe.
A part tenen importància els germans Jacob i Wilhelm Grimm compiladors de contes i llegendes germànics que a més elaboraren una Història de la llengua alemanya (1848) i un Diccionari alemany (1854).
També van destacar com a teòrics, traductors i animadors dels ambients culturals romàntics, uns altres germans- August Wilhelm i Friedrich von Schlegel..
Autrors alemanys destacats.
Johan Wolfang Goethe . (Frankfurt , 1749- Weimar , 1832 ).
L'obra i la vida de Goethe plantegen l'ideal d'una contemplació ordenadora del món. Triomf, doncs, de la intel.ligència sobre el caos.
Molt representatiu per la tradició de la lit. universal va estar el fruit dels seus amors impossibles amb Charlotte Buff i el ja esmentat Les desventures del jove Werther (1774) .
Al 1794 va iniciar la seva amistat amb Schiller i mai més abandonà la cerca d'un ideal d'harmonia clàssica com es pot veure a Anys d'aprenentatge de Wilheim Meister (1896).
L'obra més coneguda i universal és la peca teatral Faust centrada en un personatge que es remunta a l'humanista i alquimista descrit en Historia von Johan Fausten de J. Spiesz (1587). (Faust ven l'ànima al diable a canvi de la saviesa i de la immortalitat).
Diversos autors cultes reelaboren el tema (Marlowe ), fins arribar a Goethe , que treballà el Faust entre el 1773 i el 1832.
Friedrich von Schiller (1759-1805).
Com a poeta , fou l'autor de L'oda a l'alegria que Beethoven va incorporar a la Novena simfonia.
Com a autor de teatre, destacà amb el seu Guillem Tell (1804). Amic de Goethe.
Friedrich Hölderlin (1770-1843) .
Fou un autor no reconegurt per Goethe . Són característiques seves l'exaltació, el patetisme i l'entusiasme.
És autor d'un sol tema : l'anada des de la realitat fins a un món ideal .
Pren com a mite central la Grècia clàssica.
Va escrire la tragèdia Empèdocles, la novel.la Hyperion i nombrosos himnes.
Friedrich von Handenburg -"Novalis" (1772-1801).
Destaca al 1800 Himnes a la nit . Misticisme en la seva obra per la mort de la seva
promesa .
Va deixar inacabada la novel.la Heinrich von Ofterdingen (1802) .
Va influenciar notablement en el poeta català Joan Maragall.
Alemanya com a estat no va néixer fins el 1870, la llengua es trobava dialectalitzada en diverses zones i hi havia diferències religioses.
Es va anar forjant una lit. alemnaya seguint els models francesos.
(1776). S'estrenava la peça teatral de Klinger - Sturn und Drang - Tempesta i empenta , el títol de la qual serviria per denominar un grup d'escriptors que reclamaven una major força del sentiment en l'escriptura.
Aquesta època s'anomena preromàntica, de manera que observem com en la lit. aklemanya Il.lustració i Romanticisme s'encavalquen i es complementen.
(1774) . Havia sortit un llibre paradigmàtic. Les desventures del jove Werther de Goethe.
A part tenen importància els germans Jacob i Wilhelm Grimm compiladors de contes i llegendes germànics que a més elaboraren una Història de la llengua alemanya (1848) i un Diccionari alemany (1854).
També van destacar com a teòrics, traductors i animadors dels ambients culturals romàntics, uns altres germans- August Wilhelm i Friedrich von Schlegel..
Autrors alemanys destacats.
Johan Wolfang Goethe . (Frankfurt , 1749- Weimar , 1832 ).
L'obra i la vida de Goethe plantegen l'ideal d'una contemplació ordenadora del món. Triomf, doncs, de la intel.ligència sobre el caos.
Molt representatiu per la tradició de la lit. universal va estar el fruit dels seus amors impossibles amb Charlotte Buff i el ja esmentat Les desventures del jove Werther (1774) .
Al 1794 va iniciar la seva amistat amb Schiller i mai més abandonà la cerca d'un ideal d'harmonia clàssica com es pot veure a Anys d'aprenentatge de Wilheim Meister (1896).
L'obra més coneguda i universal és la peca teatral Faust centrada en un personatge que es remunta a l'humanista i alquimista descrit en Historia von Johan Fausten de J. Spiesz (1587). (Faust ven l'ànima al diable a canvi de la saviesa i de la immortalitat).
Diversos autors cultes reelaboren el tema (Marlowe ), fins arribar a Goethe , que treballà el Faust entre el 1773 i el 1832.
Friedrich von Schiller (1759-1805).
Com a poeta , fou l'autor de L'oda a l'alegria que Beethoven va incorporar a la Novena simfonia.
Com a autor de teatre, destacà amb el seu Guillem Tell (1804). Amic de Goethe.
Friedrich Hölderlin (1770-1843) .
Fou un autor no reconegurt per Goethe . Són característiques seves l'exaltació, el patetisme i l'entusiasme.
És autor d'un sol tema : l'anada des de la realitat fins a un món ideal .
Pren com a mite central la Grècia clàssica.
Va escrire la tragèdia Empèdocles, la novel.la Hyperion i nombrosos himnes.
Friedrich von Handenburg -"Novalis" (1772-1801).
Destaca al 1800 Himnes a la nit . Misticisme en la seva obra per la mort de la seva
promesa .
Va deixar inacabada la novel.la Heinrich von Ofterdingen (1802) .
Va influenciar notablement en el poeta català Joan Maragall.
Romanticisme.Unitat 5
ROMANTICISME .
Anglaterra- laquistes- Coleridge i Worsdsworth.
satànics- Byron , Shelley i Keats.
POESIA . Alemanya - Hölderlin, Novalis.
Itàlia- Leopardi.
França- V. Hugo.
NOVEL.LA - psicològica - J.Austen.
històrica - W. Scott i A. Dumas.
aventures - H. Melville.
social- V. Hugo.
sentimental- Manzoni i Chateaubriand.
NARRATIVA CURTA - Hoffmann , Poe i Irving.
Al principi del segle XIX , el Romanticiame va exposar de dbverses maneres el fracàs del progrès tot recreant motius de ruïnes i paisatges agrests que mostraven la immensitat de la naturalesa per damunt de l'ésser humà.
L'expressió del sentiment s'imposà en el jo líric.
Definició Romanticisme.
El segle XIX va viure sota l'influx de les conseqüències de la Declaració d' Independència dels Estats Units (1776) i de la Revolució francesa (1789). Es troba marcat pel triomf de la revolucó Industrial.
Característiques.
La raó que havia estat el nucli central de la Il.lustració, entrà en crisi , i es tendí a valorar la intuició subjectiva com a nou accés a la realitat . (Fichte, Schelling o Hegel ).
La literatura romàntica va valorar els aspectes següents:
1- El sentiment . L'amor va esdevenir l'epicentre de l'ideal de l'escriptor romàntic. No aconseguir-lo podia dur fins i tot , a la destrucció.
2- El somni . Es potenciava la nocturnitat ,la imatge onírica que acabà desembocant un segle més tard en el surrealisme .
3- La imaginació. La creativitat i l'originalitat individuals van esdevenir valors contra la còpia del model i l'aplicació de cànons tancats.
Es valorarà l'exotisme i es reivindica l'època medieval.
Aquesta nova sensibilitat provocà moviments nacionalistes que desembocaren en processos d'unificació ((Itàlia, Alemnaya) o de separació (Grècia, Irlanda). En el cas de Catalunya es va viure una Renaixença cultural i literària que cristal.litzà políticament en l'autonomisme formulat en les Bases de Manresa (1892).
El moviment romàntic va tenir el seu centre de naixement a Alemanya i a la Gran Bretanya, aviat es va estendre per tot Europa i provocà un fenomen d'abast mundial.
Anglaterra- laquistes- Coleridge i Worsdsworth.
satànics- Byron , Shelley i Keats.
POESIA . Alemanya - Hölderlin, Novalis.
Itàlia- Leopardi.
França- V. Hugo.
NOVEL.LA - psicològica - J.Austen.
històrica - W. Scott i A. Dumas.
aventures - H. Melville.
social- V. Hugo.
sentimental- Manzoni i Chateaubriand.
NARRATIVA CURTA - Hoffmann , Poe i Irving.
Al principi del segle XIX , el Romanticiame va exposar de dbverses maneres el fracàs del progrès tot recreant motius de ruïnes i paisatges agrests que mostraven la immensitat de la naturalesa per damunt de l'ésser humà.
L'expressió del sentiment s'imposà en el jo líric.
Definició Romanticisme.
El segle XIX va viure sota l'influx de les conseqüències de la Declaració d' Independència dels Estats Units (1776) i de la Revolució francesa (1789). Es troba marcat pel triomf de la revolucó Industrial.
Característiques.
La raó que havia estat el nucli central de la Il.lustració, entrà en crisi , i es tendí a valorar la intuició subjectiva com a nou accés a la realitat . (Fichte, Schelling o Hegel ).
La literatura romàntica va valorar els aspectes següents:
1- El sentiment . L'amor va esdevenir l'epicentre de l'ideal de l'escriptor romàntic. No aconseguir-lo podia dur fins i tot , a la destrucció.
2- El somni . Es potenciava la nocturnitat ,la imatge onírica que acabà desembocant un segle més tard en el surrealisme .
3- La imaginació. La creativitat i l'originalitat individuals van esdevenir valors contra la còpia del model i l'aplicació de cànons tancats.
Es valorarà l'exotisme i es reivindica l'època medieval.
Aquesta nova sensibilitat provocà moviments nacionalistes que desembocaren en processos d'unificació ((Itàlia, Alemnaya) o de separació (Grècia, Irlanda). En el cas de Catalunya es va viure una Renaixença cultural i literària que cristal.litzà políticament en l'autonomisme formulat en les Bases de Manresa (1892).
El moviment romàntic va tenir el seu centre de naixement a Alemanya i a la Gran Bretanya, aviat es va estendre per tot Europa i provocà un fenomen d'abast mundial.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)