Romanticisme.Unitat 5

ROMANTICISME .
   Anglaterra- laquistes- Coleridge i Worsdsworth.
                       satànics- Byron , Shelley i Keats.
 
POESIA . Alemanya - Hölderlin, Novalis.
                  Itàlia- Leopardi.
                  França- V. Hugo.


NOVEL.LA - psicològica - J.Austen.
                        històrica - W. Scott i A. Dumas.
                        aventures - H. Melville.
                        social- V. Hugo.
                        sentimental- Manzoni i Chateaubriand.

NARRATIVA CURTA - Hoffmann , Poe i Irving.



Al principi del segle XIX , el Romanticiame va exposar de dbverses maneres el fracàs del progrès tot recreant motius de ruïnes i paisatges agrests que mostraven la immensitat de la naturalesa per damunt de l'ésser humà.
L'expressió del sentiment s'imposà en el jo líric.

Definició Romanticisme.
El segle XIX va viure sota l'influx de les conseqüències de la Declaració d' Independència dels Estats Units (1776) i de la  Revolució francesa (1789). Es troba marcat pel triomf de la revolucó Industrial.

Característiques.
La raó que havia estat el nucli central de la Il.lustració, entrà en crisi , i es tendí a valorar la intuició subjectiva com a nou accés a la realitat . (Fichte, Schelling o Hegel ).
La literatura romàntica va valorar els aspectes següents:

1- El sentiment . L'amor va esdevenir l'epicentre  de l'ideal de l'escriptor romàntic. No aconseguir-lo podia dur fins i tot , a la destrucció.
2- El somni . Es potenciava la nocturnitat ,la imatge onírica que acabà desembocant un segle més tard en el surrealisme .
3- La imaginació. La creativitat i l'originalitat individuals van esdevenir valors contra la còpia del model i l'aplicació de cànons tancats.
Es valorarà l'exotisme i es reivindica l'època medieval.

Aquesta nova sensibilitat provocà moviments nacionalistes que desembocaren en processos d'unificació ((Itàlia, Alemnaya) o  de separació (Grècia, Irlanda). En el cas de Catalunya es va viure una Renaixença cultural i literària que cristal.litzà políticament en l'autonomisme formulat en les Bases de Manresa (1892).

El moviment romàntic va tenir el seu centre de naixement a Alemanya i a la Gran Bretanya, aviat es va estendre per tot Europa i provocà un fenomen d'abast mundial.