FRANZ KAFKA (1883-1924).
Es tracta d'un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal.
El Kafka escriptor/persona i personatge són una mena de polifonia de veus i de la seva obra de ficció. Se l'ha considerat l'autor més representatiu del segle XX , perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per paradoxes , guerres , incomprensions i passions desmesurades , en definitiva per l'estranyesa i la modernitat.
Nabokov considera que és l'escriptor alemany més gran del nostre temps i que, al seu costat , poetes com Rilke o novel·listes com Thomas Mann , són nans de guix.
BIOGRAFIA .
Neix a Praga el 1833 , en el si d'una família de comerciants jueus que tenien una botiga de vetes i fils. El nom de la botiga era kavka , que en txec vol dir " gralla" , animal sinistre , misteriós solitari..... Se sentia orgullós de dur com a nom el nom propi d'un animal d'aquestes característiques.
Kafka era o se sentia un alienat , neix a Praga , ciutat dominada per Viena, primera alienació, alienació política.
Parla alemany , la llengua dels seus pares , la llengua de l'escola, dins d'una comunitat que majoritàriament parla txec , segona alienació, alienació lingüística . I és jueu en una comunitat cristiana o catòlica , tercera alienació ,alienació religiosa.
No s'entenia amb la seva família , que eren els que havien d'entendre'l especialment perquè patien les mateixes alienacions que ell: aquesta és la quarta alienació,l'alienació familiar.
.(....) Tot allò que no sigui literatura em rellisca (...)
Entre 1901 i 1906 estudia dret a la universitat alemanya i acabats els seus estudis va començar a treballar en una companyia d'assegurances que encara avui existeix i n'hi ha una al Passeig de Gràcia d'aquesta mateixa ciutat" Assecurazioni Generali".
El 1919 agafa una tuberculosi de la que acabarà morint el 1924, a l'edat de 42 anys.
Fou enterrat al cementiri jueu de Praga, va demanar al seu amic Max Brod que cremés els seus escrits , fins i tot els publicats , sortosament Brod no va complir els seus desitjos, sinó que va publicar la seva obra , la qual cosa podria veure's com una doble traïció : ell demanava destrucció, final i mort i l'amic li oferia difusió, començament i vida.De manera que, tal vegada haguem de pensar que Kafka no volia que la seva obra acabés devorada pel foc.
LA METAMORFOSI .
El 1912 entre novembre i desembre , per ser més exactes escriu Die Verwandlung , això és la Transformació i no pas La metamorfosi. L'alemany coneix totes dues paraules " Metamorphose" , paraula d'origen grec usada per parlar de les transformacions fabuloses, mítiques , de l'estil de les d 'Ovidi i " Verwandlung" , una transformació entesa en el sentit de la transmutació , de canvi d'aspecte.
Tanmateix van ser els nord americans , els primers traductors del relat, els que van inventar el títol que havia de fer una gran fortuna.
L'ESCRIPTURA .
Contestant la cèlebre frase d'Sthendal, diu de la literatura" la literatura és un mirall que camina a la vora de l'autor , però que en lloc de reflectir tot el que li passa avança en el seu temps" . La seva literatura és un mirall que distorsiona no pas per crear una il·lusió òptica , sinó per oferir una idea exacta de les característiques de la realitat.
Sent una passió furibunda per l'escriptura . L'escriptura en ell és catarsi, purificació, expurgació de la culpabilitat, es tracta d'una culpa que en el seu cas es suma a la por i a la inseguretat.
En aquest estat de coses , la literatura se li obre com l'única possibilitat de vida , d'alliberament , de salvació i es revela l'activitat central de la seva vida.
I per a escriure és necessària la soledat , el silenci, a Felice Bauer la seva promesa , li diu que la vida al seu costat serà difícil.
Kafka sent que hi ha quelcom de molt profund entre l'art i la mort , com també existeix entre l'art i la vida.(Us recorda a en Gustav von Aschenbach , oi ??? justa la fusta!!! ).
En realitat Franz Kafka és una autor molt clàssic , els seus models són : Flaubert Gògol i Dickens , és a dir , grans realistes del segle XIX , tot i que introdueixi elements fantàstics. La metamorfosi ha estat qualificada de relat fantasiós i el seu autor únic , únic no només per genial , sinó també per rar , per solitari, per incomprès....
POSSIBLES LÍNIES D'INTERPRETACIÓ.
Mètode biogràfic.Història metafòrica i al·legòrica de Samsa com a trasunt de Kafka: vides paral·leles. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic , igual com ho és Kafka en persona i com a escriptor.
Mai no viu tràgicament la seva transformació, no s'horroritza , ho viu amb certa normalitat , no pot parlar ni escriure i deixa anar una substància enganxosa i visible, que els escarabats no expulsen, i que al llibre sí, es pot considerar com una al·legoria de l'escriptura . L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.
Gregor Samsa es tanca en el seu món i mor amb una certa glòria donat que s'ha mantingut conscient i feliç en ell mateix. És l'amo i el rei de la seva cambra per bé que li prenguin tots els mobles.
Mètode psiconalític. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka com Gregor , odia i té por del pare , un sentiment de clares reminiscències edípiques,
Quan li comunica que es vol casar amb Felice Bauer el pare li reprotxa que aquell matrimoni serà una vergonya pels Kafka i li aconsella d'anar al bordell i li diu : " No hi ha altres possibilitats ? , si tens por , jo t'hi acompanyaré.
Mètode ambiental. Història de la confrontació d'un individu racional intel·ligent i la societat buròcrata que l'envolta i de com aquest individu se sent impotent davant del poder . Kafka com a rara avis que va renunciar a molts dels plaers de l'existència per dedicar-se a una ocupació raríssima: escriure.
( Aschenbach ???).
Amb tot La metamorfosi fa un diagnòstic del ciutadà quotidià enmig de la societat burocràtica del segle XX.
CONCLUSIONS .
Tota la seva obra està impregnada d'una gran intenció simbòlica , parabòlica , el·líptica..... tot això sumat a la intenció realista .
En definitiva el medi social i cultural , l'aire que respira Kafka era ple de contradiccions com en el seu fons psicofísic i el seu conflicte primordial. Nascut a Praga , subdit de l'agonitzant imperi austrohongarès , de família d'ascendència jueva, alemanya d'adopció , Kafka no fou ni jueu, ni alemany , ni txec, ni austríac, sinó que fou el conglomerat de tot això , un " jueu errant".
És contemporani de Rilke i Mann i va morir el mateix any que Salvat Papasseït i Àngel Guimerà.
divendres, 23 de maig del 2014
dimecres, 21 de maig del 2014
dimarts, 20 de maig del 2014
Franz Kaffa . La metamorfosi.
Us passo aquest enllaç sobre Franz Kafka, la seva obra, biografia...
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u28/Webteoria/webteoria/kafka.htm
Us passo aquest enllaç sobre Franz Kafka, la seva obra, biografia...
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u28/Webteoria/webteoria/kafka.htm
Venècia una passejadeta virtual !!!
Qui no aniria a cercar els indrets i racons que va visitar l'Aschenbach , de ben segur segur cadacú de nosaltre trobaria el seu Tadzio/a especial.
http://www.laltravenezia.it/ca/home.php
http://www.laltravenezia.it/ca/home.php
dilluns, 19 de maig del 2014
La mort a Venècia. Thomas Mann. Op cit.
La mort a Venècia Thomas Mann (Op cit).
Pàg 96- (...) el costum que tenia en Tadzio de redreçar-se de tant en tant (...)
Pateix per una possible i ja tractada malaltia d'en Tadzio.
Pàg 97(...) hi havia hagut un rellotge d'arena (...)
símbol- el temps s'escola lenta però gradualment com li està passant a ell mateix.
final Pàg 97 (...) l'endemà a la tarda , l'Aschenbach tossut que tossut, féu un nou pas en la seva temptativa d'esbrinar què passava (...)
Va a cercar informació a l'agència anglesa de viatges i li diuen que és una disposició més, pel calor i el xaloc??????
Pàg 98 (...) D'un temps ençà a aquella banda el còlera asiàtic (...)
referència directa a la malaltia.
Pàg 99. Com s'escampa l'epidèmia i què fan les autoritats venecianes al respecte.
Pàg 100. Conseqüències de la malaltia. Com moren. Què suposarà la notícia pel turisme local.
Pàg 101- Dimissió del director de Sanitat de Venècia . Tema preocupant .L'anglès de l'agència de viatges li recomana que marxi, ja que aviat s'establirà la quarantena i llavors li serà del tot impossible.
Pàgs 102-103 (...) la idea de tornar a casa , a la prudència , a l'esforç i a la mestria li repugnava en tota mesura que el rostre se li contragué en una expressió de malestar físic. "Cal callar ", mormolà amb vivesa , i afegí "Callaré".
Pàg 103- Somni esgarrifós de l'Aschenbach : Follia dels sentits i so d'una flauta amanyagadora (flabiol /reminiscència /infantesa/ món popular i tradicional).
Quin neguit intern l'està sotjant ???
pàg 104 (...) I sota una llum esquinçada , baixant a rodolons del cim boscós (...)-Dante - Divina Comèdia Inferno???
(...) Homes amb banyes al front(...).
Pàg 105 final (...) Fou descobert i enarborat el símbol obscè, gegantí de fusta FAL. Lus. (...) treuen bromera per la boca , s'excitaven els uns als altres amb gestos lascius(...)
Aschenbach a l'infern- pecat capital homosexualitat.
Pàg 106 .L'Aschenbach es despertà del seu somni (...) aclaparat, afeblit i lliurat sense defensa la diable(...) Faust??? mite.
La gent va marxant però Tadzio encara NO.
Pàg 107 (...) Com qualsevol enamorat, desitjava agradar (...)
Justificació del barber per tal que canviï i millori la seva imatge.
Pàg 108-Millora molt notable en l'aspecte físic de l'Aschenbach.(...) un altre home a la flor de la joventut (...).
pàg 109 (...) Ara el senyor ja es pot enamorar sense cap mena de por (...) .BARBER .
Premonitori i molt real , oi???.
-Té por dels aliments que creu emmetzinats.
- Final pàg - FATIGA , ESGOTAMENT de l'Aschenbach.
pàg 110- Estat febril : Compra maduixes en una paradeta ambulant i se les menjà tot caminant Què està fent ??? ....ha perdut la noció de la realitat i del problema que sotja Venècia???
Pàgs 111/112 (...) per què la bellesa , Fedre (...)
Definició de bellesa - mitologia clàssica.
Reflexió sobre l'estil dels escriptors.
Pàg 113 (...) uns dies després , en Gustav von Aschenbach sortí de l'Hotel dels Banys ,més tard que de costum , perquè no es trobava bé (...)
S'apropa la fi del nostre protagonista !!! Ai las !!!
-La família d'en Tadzio marxa, sabrem que era una família aristocràtica polonesa, aquest detall no s'havia comentat abans.
Pàg 114 (...) En Tadzio , amb tres o quatre companys (...)
- El mirà per darrera vegada !!!
- Baralla entre l'Iasxu i en Tadzio.
Pàg 116(...) i el seu semblant prengué l'expressió esllanguida i absorta del qui dorm en un son profund (...)
*Psiquegog - Feia la professió d'evocar les ombres dels morts. Literalment significa conductor de la psique.
(...) I , com tantes altres vegades , l'Aschenbach es disposà a seguir-lo ..........
Punts suspensius del tot importants oi estimats universals???
...el món rebé la nova de la seva mort .
Com mor l' Aschenbach? . En quin estat anímic ? , de ben segur que ho heu endevinat .... doncs nois/es feliç , content ja que ha contemplat fins el darrer alè la bellesa , la seva musa i motivació , l'únic objectiu de la seva trista, atrafegada i avorrida vida
Sniff Sniff ... una altra gran obra !!!
No he estat ni ho puc pretendre en Jordi LLovet , però sí espero haver-vos comunicat passió, amor i estimació envers l'art i la gran problemàtica interna de l' artista.
Venècia s'ho val !!!!!!!! i en Thoman Mann també.
Pàg 96- (...) el costum que tenia en Tadzio de redreçar-se de tant en tant (...)
Pateix per una possible i ja tractada malaltia d'en Tadzio.
Pàg 97(...) hi havia hagut un rellotge d'arena (...)
símbol- el temps s'escola lenta però gradualment com li està passant a ell mateix.
final Pàg 97 (...) l'endemà a la tarda , l'Aschenbach tossut que tossut, féu un nou pas en la seva temptativa d'esbrinar què passava (...)
Va a cercar informació a l'agència anglesa de viatges i li diuen que és una disposició més, pel calor i el xaloc??????
Pàg 98 (...) D'un temps ençà a aquella banda el còlera asiàtic (...)
referència directa a la malaltia.
Pàg 99. Com s'escampa l'epidèmia i què fan les autoritats venecianes al respecte.
Pàg 100. Conseqüències de la malaltia. Com moren. Què suposarà la notícia pel turisme local.
Pàg 101- Dimissió del director de Sanitat de Venècia . Tema preocupant .L'anglès de l'agència de viatges li recomana que marxi, ja que aviat s'establirà la quarantena i llavors li serà del tot impossible.
Pàgs 102-103 (...) la idea de tornar a casa , a la prudència , a l'esforç i a la mestria li repugnava en tota mesura que el rostre se li contragué en una expressió de malestar físic. "Cal callar ", mormolà amb vivesa , i afegí "Callaré".
Pàg 103- Somni esgarrifós de l'Aschenbach : Follia dels sentits i so d'una flauta amanyagadora (flabiol /reminiscència /infantesa/ món popular i tradicional).
Quin neguit intern l'està sotjant ???
pàg 104 (...) I sota una llum esquinçada , baixant a rodolons del cim boscós (...)-Dante - Divina Comèdia Inferno???
(...) Homes amb banyes al front(...).
Pàg 105 final (...) Fou descobert i enarborat el símbol obscè, gegantí de fusta FAL. Lus. (...) treuen bromera per la boca , s'excitaven els uns als altres amb gestos lascius(...)
Aschenbach a l'infern- pecat capital homosexualitat.
Pàg 106 .L'Aschenbach es despertà del seu somni (...) aclaparat, afeblit i lliurat sense defensa la diable(...) Faust??? mite.
La gent va marxant però Tadzio encara NO.
Pàg 107 (...) Com qualsevol enamorat, desitjava agradar (...)
Justificació del barber per tal que canviï i millori la seva imatge.
Pàg 108-Millora molt notable en l'aspecte físic de l'Aschenbach.(...) un altre home a la flor de la joventut (...).
pàg 109 (...) Ara el senyor ja es pot enamorar sense cap mena de por (...) .BARBER .
Premonitori i molt real , oi???.
-Té por dels aliments que creu emmetzinats.
- Final pàg - FATIGA , ESGOTAMENT de l'Aschenbach.
pàg 110- Estat febril : Compra maduixes en una paradeta ambulant i se les menjà tot caminant Què està fent ??? ....ha perdut la noció de la realitat i del problema que sotja Venècia???
Pàgs 111/112 (...) per què la bellesa , Fedre (...)
Definició de bellesa - mitologia clàssica.
Reflexió sobre l'estil dels escriptors.
Pàg 113 (...) uns dies després , en Gustav von Aschenbach sortí de l'Hotel dels Banys ,més tard que de costum , perquè no es trobava bé (...)
S'apropa la fi del nostre protagonista !!! Ai las !!!
-La família d'en Tadzio marxa, sabrem que era una família aristocràtica polonesa, aquest detall no s'havia comentat abans.
Pàg 114 (...) En Tadzio , amb tres o quatre companys (...)
- El mirà per darrera vegada !!!
- Baralla entre l'Iasxu i en Tadzio.
Pàg 116(...) i el seu semblant prengué l'expressió esllanguida i absorta del qui dorm en un son profund (...)
*Psiquegog - Feia la professió d'evocar les ombres dels morts. Literalment significa conductor de la psique.
(...) I , com tantes altres vegades , l'Aschenbach es disposà a seguir-lo ..........
Punts suspensius del tot importants oi estimats universals???
...el món rebé la nova de la seva mort .
Com mor l' Aschenbach? . En quin estat anímic ? , de ben segur que ho heu endevinat .... doncs nois/es feliç , content ja que ha contemplat fins el darrer alè la bellesa , la seva musa i motivació , l'únic objectiu de la seva trista, atrafegada i avorrida vida
Sniff Sniff ... una altra gran obra !!!
No he estat ni ho puc pretendre en Jordi LLovet , però sí espero haver-vos comunicat passió, amor i estimació envers l'art i la gran problemàtica interna de l' artista.
Venècia s'ho val !!!!!!!! i en Thoman Mann també.
dilluns, 12 de maig del 2014
La literatura nord- americana
La literatura nord- americana.
El període comprès entre el 1830 i el 1890 s'anomena Edat daurada.
Els principals autors nord-americans d'aquesta etapa són:
Edgar Allan Poe. ( 1845) El corb i altres poemes.
Nathaniel Hawthorne . ( 1850) La lletra escarlata.
Herman Melville . (1851) Moby Dick.
Walt Withman (1855) Fulles d'herba.
Emily Dickinson ( 1890-1896) Poemes.
Mark Twain . Pseudònim de Samuel Langhome .(1876) Les aventures de Tom Sawyer.
(1884) Huckleberry Finn.
Henry James. Va perfeccionar l'art de la novel·la en llengua anglesa . Va evolucionar des del realisme cap a formes narratives de matís interior que preludien Proust .
(1902) Les ales del colom.
El període comprès entre el 1830 i el 1890 s'anomena Edat daurada.
Els principals autors nord-americans d'aquesta etapa són:
Edgar Allan Poe. ( 1845) El corb i altres poemes.
Nathaniel Hawthorne . ( 1850) La lletra escarlata.
Herman Melville . (1851) Moby Dick.
Walt Withman (1855) Fulles d'herba.
Emily Dickinson ( 1890-1896) Poemes.
Mark Twain . Pseudònim de Samuel Langhome .(1876) Les aventures de Tom Sawyer.
(1884) Huckleberry Finn.
Henry James. Va perfeccionar l'art de la novel·la en llengua anglesa . Va evolucionar des del realisme cap a formes narratives de matís interior que preludien Proust .
(1902) Les ales del colom.
El realisme en altres literatures.
El realisme en altres literatures.
A Espanya destaquen els escriptors - Benito Pérez Galdós - Fortunata y Jacinta (1897).
Leopoldo Alas Clarín - La Regenta .
A Portugal - José María Ega de Queirós - O crime do padre Amaro (1875-1876) .
A Catalunya - Narcís Oller - La febre d'or (1890-1893) .
A la lit. nòrdica destaca Henrik Ibsen (1881) Espectres . Exalta la voluntat i critica la covardia.
Va influir en el panorama del teatre europeu
A Espanya destaquen els escriptors - Benito Pérez Galdós - Fortunata y Jacinta (1897).
Leopoldo Alas Clarín - La Regenta .
A Portugal - José María Ega de Queirós - O crime do padre Amaro (1875-1876) .
A Catalunya - Narcís Oller - La febre d'or (1890-1893) .
A la lit. nòrdica destaca Henrik Ibsen (1881) Espectres . Exalta la voluntat i critica la covardia.
Va influir en el panorama del teatre europeu
Narrativa anglesa i russa del segle XIX
Narrativa anglesa del segle XIX.
La lit.anglesa del segle XIX es desenvolupà per mitjà d'alguns noms representatius:
Charles Dickens (1812-1870) . Els seus inicis van ser en un diari "Morning Chronicle" .
(1838) Oliver Twist , Una cançó nadalenca (1843-1848) , i David Coperfield (1849).
Sentimental i observador dels canvis de la societat urbana i industrial , sabé treure partit de records de la seva infantesa.
Fou fundador del diari " Daily News" .
Rudyard Kipling (1865-1936) . Defensor de l'imperi britànic elaborà novel·les que tenen com a escenari l'Índia .El llibre de la jungla (1894-1895) .
Va obtenir el premi Nobel de Literatura el 1907.
Oscar Wilde (1854-1900) . Va aconseguir una gran influència en la lit. europea (1891) amb El retrat de Dorian Gray.
Representant de l'esteticisme i el dandisme va ser condemnat per la seva homosexualitat.
Joseph Conrard (1857-1924) . Autor anglès d'origen polonès l'experiència com a mariner l'influí en les seves novel·les de viatges (1906) El mirall del mar.
Influí en Marcel Proust.
Narrativa russa del segle XIX.
Puixkin (1799-1827).
Gogol (1890-1852).
Turgenov (1818-1883).
Dostoievski, Tolstoi i més tard Txèkhov. Van marcar un nivell altíssim en una literatura atenta a l'estil i amb una gran capacitat de descripció de l'època i d'estudi psicològic.
Leo Nikolaievitx Tolstoi.
Va ser a sant Petesburg on es dedicà plenament a la literatura.
(1865-1869) Guerra i pau.
(1877) Anna Karènnina.
La seva obra es caracteritza sobretot per un intens estat de consciència i una recerca moral . Se l'ha considerada una de les principals mostres de realisme en l'anàlisi psicològica
Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski.
Va viure amb dificultats econòmiques al llarg de la seva vida , per aquest motiu el dolor , constitueix un motiu de la seva obra.
(1866) Crim i càstig.
(1867) El jugador .
(1868) L'idiota.
(1879-1880) Els germans Karamàzov.
Anton Paulovitx Txèkhov.
Començà escrivint contes per poder viure mentre estudiava Medicina , fins al punt que es dedicà a la literatura a partir del llibre de contes L'estepa (1888).
El millor període de la seva creativitat es produí entre el 1891 i el 1897. Hi destaca la novel·la curta La sala nº 6 . Amb històries senzilles s'acostà a l'essència de la poesia.
(1897) L'oncle Vània , (1904) L'hort dels cirerers ( teatre) .
Renovador del teatre rus.
La lit.anglesa del segle XIX es desenvolupà per mitjà d'alguns noms representatius:
Charles Dickens (1812-1870) . Els seus inicis van ser en un diari "Morning Chronicle" .
(1838) Oliver Twist , Una cançó nadalenca (1843-1848) , i David Coperfield (1849).
Sentimental i observador dels canvis de la societat urbana i industrial , sabé treure partit de records de la seva infantesa.
Fou fundador del diari " Daily News" .
Rudyard Kipling (1865-1936) . Defensor de l'imperi britànic elaborà novel·les que tenen com a escenari l'Índia .El llibre de la jungla (1894-1895) .
Va obtenir el premi Nobel de Literatura el 1907.
Oscar Wilde (1854-1900) . Va aconseguir una gran influència en la lit. europea (1891) amb El retrat de Dorian Gray.
Representant de l'esteticisme i el dandisme va ser condemnat per la seva homosexualitat.
Joseph Conrard (1857-1924) . Autor anglès d'origen polonès l'experiència com a mariner l'influí en les seves novel·les de viatges (1906) El mirall del mar.
Influí en Marcel Proust.
Narrativa russa del segle XIX.
Puixkin (1799-1827).
Gogol (1890-1852).
Turgenov (1818-1883).
Dostoievski, Tolstoi i més tard Txèkhov. Van marcar un nivell altíssim en una literatura atenta a l'estil i amb una gran capacitat de descripció de l'època i d'estudi psicològic.
Leo Nikolaievitx Tolstoi.
Va ser a sant Petesburg on es dedicà plenament a la literatura.
(1865-1869) Guerra i pau.
(1877) Anna Karènnina.
La seva obra es caracteritza sobretot per un intens estat de consciència i una recerca moral . Se l'ha considerada una de les principals mostres de realisme en l'anàlisi psicològica
Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski.
Va viure amb dificultats econòmiques al llarg de la seva vida , per aquest motiu el dolor , constitueix un motiu de la seva obra.
(1866) Crim i càstig.
(1867) El jugador .
(1868) L'idiota.
(1879-1880) Els germans Karamàzov.
Anton Paulovitx Txèkhov.
Començà escrivint contes per poder viure mentre estudiava Medicina , fins al punt que es dedicà a la literatura a partir del llibre de contes L'estepa (1888).
El millor període de la seva creativitat es produí entre el 1891 i el 1897. Hi destaca la novel·la curta La sala nº 6 . Amb històries senzilles s'acostà a l'essència de la poesia.
(1897) L'oncle Vània , (1904) L'hort dels cirerers ( teatre) .
Renovador del teatre rus.
dimarts, 6 de maig del 2014
Balzac, Flaubert i Zolà.
Honoré de Balzac (1799-1850).
És qui millor representa la plenitud de l'estètica realista. Va conèixer de prop els ambients burgesos i aristocràtics de París, els quals va reflectir en la seva obra.
A partir del 1833 va iniciar el seu cicle " La Comèdia humana" .Va influir en Marx, i Proust el prengué com a base de la seva obra .
Flaubert el menyspreà.
Gustave Flaubert (1821-1880) .
Representa el cim de la novel.la francesa del XIX . Flaubert va assumir la supresssió del jo en l'escriptura i un sentit d'objectivitat , encara que va refusar ser inclòs dins del realisme.
Superà l'estultícia de la realitat amb la bellesa de l'art . A 24 anys esbossà L'educació sentimental que va refer anys més tard.
El 1849 a partir d'un quadre de Brueghel va escriure La temptació de Sant Antoni .
Els seus amics decebuts li recomanen que escrigui alguna cosa més realista i al 1857 va escriure Madame Bovary , de fet l'obra provocà un gran escàndol i hi dedicà 5 anys de feina.
La seva darrera obra va ser Bouvard et Pécuchet (1881) .
Cal destacar també la seva correspondència , sobretot arran de la seva relació amb l'escriptora Louise Colet
Émile Zolà (1840-1902).
Més enllà del realisme , propugnà en la dècada dels vuitanta el naturalisme.
La formulació teòrica del moviment es troba en Le roman expérimental (1880) .
Segons el naturalisme , la novel.la seguimt el mètode experimental científic , havia d'esdevenir una mena de laboratori.
Positivisme, cientisme i determinisme es van fondre en una visió de la persona condicionada per l'herència i el medi.
L'èxit més important va ser Nana(1880) .
Segons el crític Taine , la raça , el medi i l'època- són les fonts d'un estat moral .
És qui millor representa la plenitud de l'estètica realista. Va conèixer de prop els ambients burgesos i aristocràtics de París, els quals va reflectir en la seva obra.
A partir del 1833 va iniciar el seu cicle " La Comèdia humana" .Va influir en Marx, i Proust el prengué com a base de la seva obra .
Flaubert el menyspreà.
Gustave Flaubert (1821-1880) .
Representa el cim de la novel.la francesa del XIX . Flaubert va assumir la supresssió del jo en l'escriptura i un sentit d'objectivitat , encara que va refusar ser inclòs dins del realisme.
Superà l'estultícia de la realitat amb la bellesa de l'art . A 24 anys esbossà L'educació sentimental que va refer anys més tard.
El 1849 a partir d'un quadre de Brueghel va escriure La temptació de Sant Antoni .
Els seus amics decebuts li recomanen que escrigui alguna cosa més realista i al 1857 va escriure Madame Bovary , de fet l'obra provocà un gran escàndol i hi dedicà 5 anys de feina.
La seva darrera obra va ser Bouvard et Pécuchet (1881) .
Cal destacar també la seva correspondència , sobretot arran de la seva relació amb l'escriptora Louise Colet
Émile Zolà (1840-1902).
Més enllà del realisme , propugnà en la dècada dels vuitanta el naturalisme.
La formulació teòrica del moviment es troba en Le roman expérimental (1880) .
Segons el naturalisme , la novel.la seguimt el mètode experimental científic , havia d'esdevenir una mena de laboratori.
Positivisme, cientisme i determinisme es van fondre en una visió de la persona condicionada per l'herència i el medi.
L'èxit més important va ser Nana(1880) .
Segons el crític Taine , la raça , el medi i l'època- són les fonts d'un estat moral .
El realisme i el naixement de la novel.la contemporània.
El realisme.
Es va donar pas a una captació de la realitat social , històrica i psicològica.
El primer pas va ser el costumisme que es caracteritzava per:
- Compondre les obres a partir de quadres. Es fa un ús molt gran de la descripció amb diàlegs i intervencions de l'autor.
- Reduir la psicologia dels personatges a tipus generals.
El costumisme , però , va deixar pas a un interès per la immediatesa que, lentament , donà sentit a una ficció de caràcter superior : la novel.la..
El naixement de la novel.la realista està unit a l'esclat del pensament liberal i cientista.Va tenir una gran influència la concepció evolutiva de la vida especialment a través del pensament de Charles Darwin que En sobre els orígens de les espècies veia la vida com un gran procés d'evolució còsmica.
La filosofia quedà amarada d'aquest nou ambient cientista i així August Comte propugnava el positivisme , damunt el qual creà la sociologia moderna.
Cap al 1850 va sorgir el realisme com a corrent literari tot coincidint amb l'etapa d'or de la societat burgesa.
L'objectivitat , la versemblança , l'intent de conèixer millor les societats , els moments històrics i la psicologia humana determinaren l'estètica realista amb què va néixer la novel.la contemporània.
La frase d'Stendal " Un roman c'est un miroir qu'on promène le long du chemin " ( una novel.la és un mirall que hom passeja al llarg del camí/vida) , va esdevenir el lema de la nova actitud.
La novel.la va posar en marxa tècniques de versemblança :
- distanciament del narrador i la seva omnisciència.
- ampli dispositiu descriptiu.
El gènere novel.lesc va anar assumint un grau de realisme cada cop més gran i alhora aspirava a reflectir , fins i tot críticament aquesta nova societat.
A França es trobà l'epicentre de la novel.la realista amb Stendhal, Balzac i Flaubert com a representants principals.
La novel.la francesa al segle XIX.
La primera vegada que trobem el terme realisme és a la revista " Mercure" el 1826 . No es parla de la imitació de les obres clàssiques , sinó de la naturalesa . Es vaticinà que seria l'art el segle XIX.
En la lit. francesa se superposaran Romanticisme i Realisme.
Al 1830 es va estrenar Hernani de Víctor Hugo , però també es va publicar la que es considera l'inici de l'actitud realista en novel.la El roig i el negre d'Stendhal (pseudònim d'Henri Beyle ) , subtitulada curiosament Crònica del segle XX .
Es va donar pas a una captació de la realitat social , històrica i psicològica.
El primer pas va ser el costumisme que es caracteritzava per:
- Compondre les obres a partir de quadres. Es fa un ús molt gran de la descripció amb diàlegs i intervencions de l'autor.
- Reduir la psicologia dels personatges a tipus generals.
El costumisme , però , va deixar pas a un interès per la immediatesa que, lentament , donà sentit a una ficció de caràcter superior : la novel.la..
El naixement de la novel.la realista està unit a l'esclat del pensament liberal i cientista.Va tenir una gran influència la concepció evolutiva de la vida especialment a través del pensament de Charles Darwin que En sobre els orígens de les espècies veia la vida com un gran procés d'evolució còsmica.
La filosofia quedà amarada d'aquest nou ambient cientista i així August Comte propugnava el positivisme , damunt el qual creà la sociologia moderna.
Cap al 1850 va sorgir el realisme com a corrent literari tot coincidint amb l'etapa d'or de la societat burgesa.
L'objectivitat , la versemblança , l'intent de conèixer millor les societats , els moments històrics i la psicologia humana determinaren l'estètica realista amb què va néixer la novel.la contemporània.
La frase d'Stendal " Un roman c'est un miroir qu'on promène le long du chemin " ( una novel.la és un mirall que hom passeja al llarg del camí/vida) , va esdevenir el lema de la nova actitud.
La novel.la va posar en marxa tècniques de versemblança :
- distanciament del narrador i la seva omnisciència.
- ampli dispositiu descriptiu.
El gènere novel.lesc va anar assumint un grau de realisme cada cop més gran i alhora aspirava a reflectir , fins i tot críticament aquesta nova societat.
A França es trobà l'epicentre de la novel.la realista amb Stendhal, Balzac i Flaubert com a representants principals.
La novel.la francesa al segle XIX.
La primera vegada que trobem el terme realisme és a la revista " Mercure" el 1826 . No es parla de la imitació de les obres clàssiques , sinó de la naturalesa . Es vaticinà que seria l'art el segle XIX.
En la lit. francesa se superposaran Romanticisme i Realisme.
Al 1830 es va estrenar Hernani de Víctor Hugo , però també es va publicar la que es considera l'inici de l'actitud realista en novel.la El roig i el negre d'Stendhal (pseudònim d'Henri Beyle ) , subtitulada curiosament Crònica del segle XX .
Unitat 6. La segona meitat del segle XIX.
Realisme i Naturalisme.
Novel.la - França. Stendhal, Flaubert , Balzac i Zolà (naturalisme).
- Rússia. Dostoievski, Tolstoi.
- Anglaterra - Dickens.
- Portugal . Ega de Queirós.
- Espanya. Galdós , Clarín , Oller.
Conte - Rússia . Txèkhov.
Teatre- Rússia . Txèkhov.
- Noruega . Ibsen.
- Suècia . Strindberg.
Moviments artístics finals del segle XIX.
Simbolisme. Baudelaire.
Decadentisme . O. Wilde.
Modernisme. Valle Inclán , Machado.
A mitjan segle XIX el Romanticisme va anar perdent força amb l'aparició del realisme i, posteriorment del naturalisme.
L'afany per retrobar la realitat fidelment va trobar el seu millor gènere en la novel.la , que incorporà tècniques com l'omniscència del narrador, l'objectivitat i la versemblança i l'afany pel detall i la morositat en la descripció d'ambients i personatges.
A la fi del segle XX va donar lloc a moviments poèticss i artístics diversos el més important dels quals va ser el simbolisme.
Baudelaire representàel moviment i fou el pare de la poesia contemporània.
Novel.la - França. Stendhal, Flaubert , Balzac i Zolà (naturalisme).
- Rússia. Dostoievski, Tolstoi.
- Anglaterra - Dickens.
- Portugal . Ega de Queirós.
- Espanya. Galdós , Clarín , Oller.
Conte - Rússia . Txèkhov.
Teatre- Rússia . Txèkhov.
- Noruega . Ibsen.
- Suècia . Strindberg.
Moviments artístics finals del segle XIX.
Simbolisme. Baudelaire.
Decadentisme . O. Wilde.
Modernisme. Valle Inclán , Machado.
A mitjan segle XIX el Romanticisme va anar perdent força amb l'aparició del realisme i, posteriorment del naturalisme.
L'afany per retrobar la realitat fidelment va trobar el seu millor gènere en la novel.la , que incorporà tècniques com l'omniscència del narrador, l'objectivitat i la versemblança i l'afany pel detall i la morositat en la descripció d'ambients i personatges.
A la fi del segle XX va donar lloc a moviments poèticss i artístics diversos el més important dels quals va ser el simbolisme.
Baudelaire representàel moviment i fou el pare de la poesia contemporània.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)