Balzac, Flaubert i Zolà.

Honoré de Balzac (1799-1850).

És qui millor representa la plenitud de l'estètica realista. Va conèixer de prop els ambients burgesos i aristocràtics de París, els quals va reflectir en la seva obra.

A partir del 1833 va iniciar el seu cicle " La Comèdia humana" .Va influir en Marx, i Proust el prengué com a base de la seva obra .
Flaubert el menyspreà.


Gustave Flaubert (1821-1880) .
Representa el cim de la novel.la francesa del XIX . Flaubert va assumir la supresssió del jo en l'escriptura i un sentit d'objectivitat , encara que va refusar ser inclòs dins del realisme.
Superà l'estultícia de la realitat amb la bellesa de l'art . A 24 anys esbossà L'educació sentimental que va refer anys més tard.
El 1849 a partir d'un quadre  de Brueghel va escriure La temptació de Sant Antoni .
Els seus amics decebuts li recomanen que escrigui alguna cosa més realista i al 1857 va escriure Madame Bovary , de fet l'obra provocà un gran escàndol i hi dedicà 5 anys de feina.
La seva darrera obra va ser Bouvard et Pécuchet (1881) .
Cal destacar també la seva correspondència , sobretot arran de la seva relació amb l'escriptora Louise Colet

Émile Zolà (1840-1902).

Més enllà del realisme , propugnà en la dècada dels vuitanta  el naturalisme.
La formulació teòrica del moviment es troba en Le roman expérimental (1880) .
Segons el naturalisme , la novel.la seguimt el mètode experimental científic , havia d'esdevenir una mena de laboratori.
Positivisme, cientisme i determinisme es van fondre en una visió de la persona condicionada per l'herència i el medi.
L'èxit més important  va ser  Nana(1880) .
Segons el crític Taine , la raça , el medi i l'època- són les fonts d'un estat moral .