http://letrascontraletras.blogspot.com.es/2010/09/anna-ajmatova-requiem-sin-mayores.html
dimarts, 16 de desembre del 2014
dijous, 11 de desembre del 2014
dimecres, 10 de desembre del 2014
dilluns, 8 de desembre del 2014
dissabte, 6 de desembre del 2014
dissabte, 29 de novembre del 2014
dimarts, 30 de setembre del 2014
dimecres, 17 de setembre del 2014
dimecres, 4 de juny del 2014
Conclusions. La metamorfosi. Franz Kafka
CONCLUSIONS . LA METAMORFOSI. FRANZ KAFKA.
És una obra basada en aspectes simbòlics, està escrita en l'època de l'expressionisme perquè expressa l'angoixa dela vida humana i la subtilesa expressada en els sentiments i les emocions de l'autor, sense preocupar-se de la realitat externa, ni de les emocions que desperta en el lector.
Kafka com d'altres expressionistes, distorsiona i exagera els temes amb la finalitat de fer més intensa la comunicació artística , per tant s'avança al surrealisme dels anys 20.
El seu estil és clar i concís, no hi ha metàfores per descriure l'obscur tema de l'obra, sinó que es planteja tal qual, obrint el camí al lectors per trobar la simbologia que més s'adapti a la seva visió general del llibre i que siguin aquests mateixos els que interpretin el que han llegit com un simple relat o bé com una crítica a la societat de l'època.
Què ens ha aportat la lectura de La metamorfosi de Kafka ?.
ANGOIXA i CLAUSTROFÒBIA . tot passa en un pis i sobretot a l'habitació cada cop menys humana de Gregor .
L'obra pot ser el reflex dels turments i dimonis que perseguien al mateix Kafka
- la dolenta situació familiar.
- la hipocresia de la societat.
- la vida sense sentit.
- la rutina de la societat, vista en la feina de viatjant d'en Gregor.
Gregor abans era com un insecte rutinari, sense passions , ni esperances per això quan al capítol I (inici) s'acaba totalment la seva transformació, ho veu com una cosa normal i no s'afecta, ans al contrari, conviu amb la seva nova realitat.
Kafka va reconèixer les referències de la seva pròpia vida en la novel.la:
- elements absurds i surrealistes ( despertar-se un matí convertit en un insecte).
- la mort com a única sortida.
- L'aïllament.
- la rutina diària.
- La fustració.
- l'angoixa.
- la culpabilitat.
Volia aconsguir en el lector: terror, incertesa , perplexitat, angoixa, reflexió, meditació......
Fer-nos participar de la problemàtica d'en Gregor/escarabat , per tant la història és una realitat impossible d'entendre racionalment.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat........ la literatura universal s'ha acabat.......SNIFF SNIFF.
Un plaer haver compartit quatre horetes a la setmana amb un grup tan eixerit i divertit, ens retrobem el dimarts 10 de juny a tres quarts d'onze del matí!!! recordeu exàmens, notes.... i una mica de tastet sadurninenc!!! llàstima del Cava , un bon brut no ens aniria gens malament.
Estudieu i repasseu al gran Franz Kaka.
És una obra basada en aspectes simbòlics, està escrita en l'època de l'expressionisme perquè expressa l'angoixa dela vida humana i la subtilesa expressada en els sentiments i les emocions de l'autor, sense preocupar-se de la realitat externa, ni de les emocions que desperta en el lector.
Kafka com d'altres expressionistes, distorsiona i exagera els temes amb la finalitat de fer més intensa la comunicació artística , per tant s'avança al surrealisme dels anys 20.
El seu estil és clar i concís, no hi ha metàfores per descriure l'obscur tema de l'obra, sinó que es planteja tal qual, obrint el camí al lectors per trobar la simbologia que més s'adapti a la seva visió general del llibre i que siguin aquests mateixos els que interpretin el que han llegit com un simple relat o bé com una crítica a la societat de l'època.
Què ens ha aportat la lectura de La metamorfosi de Kafka ?.
ANGOIXA i CLAUSTROFÒBIA . tot passa en un pis i sobretot a l'habitació cada cop menys humana de Gregor .
L'obra pot ser el reflex dels turments i dimonis que perseguien al mateix Kafka
- la dolenta situació familiar.
- la hipocresia de la societat.
- la vida sense sentit.
- la rutina de la societat, vista en la feina de viatjant d'en Gregor.
Gregor abans era com un insecte rutinari, sense passions , ni esperances per això quan al capítol I (inici) s'acaba totalment la seva transformació, ho veu com una cosa normal i no s'afecta, ans al contrari, conviu amb la seva nova realitat.
Kafka va reconèixer les referències de la seva pròpia vida en la novel.la:
- elements absurds i surrealistes ( despertar-se un matí convertit en un insecte).
- la mort com a única sortida.
- L'aïllament.
- la rutina diària.
- La fustració.
- l'angoixa.
- la culpabilitat.
Volia aconsguir en el lector: terror, incertesa , perplexitat, angoixa, reflexió, meditació......
Fer-nos participar de la problemàtica d'en Gregor/escarabat , per tant la història és una realitat impossible d'entendre racionalment.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat........ la literatura universal s'ha acabat.......SNIFF SNIFF.
Un plaer haver compartit quatre horetes a la setmana amb un grup tan eixerit i divertit, ens retrobem el dimarts 10 de juny a tres quarts d'onze del matí!!! recordeu exàmens, notes.... i una mica de tastet sadurninenc!!! llàstima del Cava , un bon brut no ens aniria gens malament.
Estudieu i repasseu al gran Franz Kaka.
divendres, 23 de maig del 2014
FRANZ KAFKA. Resum.
FRANZ KAFKA (1883-1924).
Es tracta d'un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal.
El Kafka escriptor/persona i personatge són una mena de polifonia de veus i de la seva obra de ficció. Se l'ha considerat l'autor més representatiu del segle XX , perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per paradoxes , guerres , incomprensions i passions desmesurades , en definitiva per l'estranyesa i la modernitat.
Nabokov considera que és l'escriptor alemany més gran del nostre temps i que, al seu costat , poetes com Rilke o novel·listes com Thomas Mann , són nans de guix.
BIOGRAFIA .
Neix a Praga el 1833 , en el si d'una família de comerciants jueus que tenien una botiga de vetes i fils. El nom de la botiga era kavka , que en txec vol dir " gralla" , animal sinistre , misteriós solitari..... Se sentia orgullós de dur com a nom el nom propi d'un animal d'aquestes característiques.
Kafka era o se sentia un alienat , neix a Praga , ciutat dominada per Viena, primera alienació, alienació política.
Parla alemany , la llengua dels seus pares , la llengua de l'escola, dins d'una comunitat que majoritàriament parla txec , segona alienació, alienació lingüística . I és jueu en una comunitat cristiana o catòlica , tercera alienació ,alienació religiosa.
No s'entenia amb la seva família , que eren els que havien d'entendre'l especialment perquè patien les mateixes alienacions que ell: aquesta és la quarta alienació,l'alienació familiar.
.(....) Tot allò que no sigui literatura em rellisca (...)
Entre 1901 i 1906 estudia dret a la universitat alemanya i acabats els seus estudis va començar a treballar en una companyia d'assegurances que encara avui existeix i n'hi ha una al Passeig de Gràcia d'aquesta mateixa ciutat" Assecurazioni Generali".
El 1919 agafa una tuberculosi de la que acabarà morint el 1924, a l'edat de 42 anys.
Fou enterrat al cementiri jueu de Praga, va demanar al seu amic Max Brod que cremés els seus escrits , fins i tot els publicats , sortosament Brod no va complir els seus desitjos, sinó que va publicar la seva obra , la qual cosa podria veure's com una doble traïció : ell demanava destrucció, final i mort i l'amic li oferia difusió, començament i vida.De manera que, tal vegada haguem de pensar que Kafka no volia que la seva obra acabés devorada pel foc.
LA METAMORFOSI .
El 1912 entre novembre i desembre , per ser més exactes escriu Die Verwandlung , això és la Transformació i no pas La metamorfosi. L'alemany coneix totes dues paraules " Metamorphose" , paraula d'origen grec usada per parlar de les transformacions fabuloses, mítiques , de l'estil de les d 'Ovidi i " Verwandlung" , una transformació entesa en el sentit de la transmutació , de canvi d'aspecte.
Tanmateix van ser els nord americans , els primers traductors del relat, els que van inventar el títol que havia de fer una gran fortuna.
L'ESCRIPTURA .
Contestant la cèlebre frase d'Sthendal, diu de la literatura" la literatura és un mirall que camina a la vora de l'autor , però que en lloc de reflectir tot el que li passa avança en el seu temps" . La seva literatura és un mirall que distorsiona no pas per crear una il·lusió òptica , sinó per oferir una idea exacta de les característiques de la realitat.
Sent una passió furibunda per l'escriptura . L'escriptura en ell és catarsi, purificació, expurgació de la culpabilitat, es tracta d'una culpa que en el seu cas es suma a la por i a la inseguretat.
En aquest estat de coses , la literatura se li obre com l'única possibilitat de vida , d'alliberament , de salvació i es revela l'activitat central de la seva vida.
I per a escriure és necessària la soledat , el silenci, a Felice Bauer la seva promesa , li diu que la vida al seu costat serà difícil.
Kafka sent que hi ha quelcom de molt profund entre l'art i la mort , com també existeix entre l'art i la vida.(Us recorda a en Gustav von Aschenbach , oi ??? justa la fusta!!! ).
En realitat Franz Kafka és una autor molt clàssic , els seus models són : Flaubert Gògol i Dickens , és a dir , grans realistes del segle XIX , tot i que introdueixi elements fantàstics. La metamorfosi ha estat qualificada de relat fantasiós i el seu autor únic , únic no només per genial , sinó també per rar , per solitari, per incomprès....
POSSIBLES LÍNIES D'INTERPRETACIÓ.
Mètode biogràfic.Història metafòrica i al·legòrica de Samsa com a trasunt de Kafka: vides paral·leles. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic , igual com ho és Kafka en persona i com a escriptor.
Mai no viu tràgicament la seva transformació, no s'horroritza , ho viu amb certa normalitat , no pot parlar ni escriure i deixa anar una substància enganxosa i visible, que els escarabats no expulsen, i que al llibre sí, es pot considerar com una al·legoria de l'escriptura . L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.
Gregor Samsa es tanca en el seu món i mor amb una certa glòria donat que s'ha mantingut conscient i feliç en ell mateix. És l'amo i el rei de la seva cambra per bé que li prenguin tots els mobles.
Mètode psiconalític. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka com Gregor , odia i té por del pare , un sentiment de clares reminiscències edípiques,
Quan li comunica que es vol casar amb Felice Bauer el pare li reprotxa que aquell matrimoni serà una vergonya pels Kafka i li aconsella d'anar al bordell i li diu : " No hi ha altres possibilitats ? , si tens por , jo t'hi acompanyaré.
Mètode ambiental. Història de la confrontació d'un individu racional intel·ligent i la societat buròcrata que l'envolta i de com aquest individu se sent impotent davant del poder . Kafka com a rara avis que va renunciar a molts dels plaers de l'existència per dedicar-se a una ocupació raríssima: escriure.
( Aschenbach ???).
Amb tot La metamorfosi fa un diagnòstic del ciutadà quotidià enmig de la societat burocràtica del segle XX.
CONCLUSIONS .
Tota la seva obra està impregnada d'una gran intenció simbòlica , parabòlica , el·líptica..... tot això sumat a la intenció realista .
En definitiva el medi social i cultural , l'aire que respira Kafka era ple de contradiccions com en el seu fons psicofísic i el seu conflicte primordial. Nascut a Praga , subdit de l'agonitzant imperi austrohongarès , de família d'ascendència jueva, alemanya d'adopció , Kafka no fou ni jueu, ni alemany , ni txec, ni austríac, sinó que fou el conglomerat de tot això , un " jueu errant".
És contemporani de Rilke i Mann i va morir el mateix any que Salvat Papasseït i Àngel Guimerà.
Es tracta d'un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal.
El Kafka escriptor/persona i personatge són una mena de polifonia de veus i de la seva obra de ficció. Se l'ha considerat l'autor més representatiu del segle XX , perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per paradoxes , guerres , incomprensions i passions desmesurades , en definitiva per l'estranyesa i la modernitat.
Nabokov considera que és l'escriptor alemany més gran del nostre temps i que, al seu costat , poetes com Rilke o novel·listes com Thomas Mann , són nans de guix.
BIOGRAFIA .
Neix a Praga el 1833 , en el si d'una família de comerciants jueus que tenien una botiga de vetes i fils. El nom de la botiga era kavka , que en txec vol dir " gralla" , animal sinistre , misteriós solitari..... Se sentia orgullós de dur com a nom el nom propi d'un animal d'aquestes característiques.
Kafka era o se sentia un alienat , neix a Praga , ciutat dominada per Viena, primera alienació, alienació política.
Parla alemany , la llengua dels seus pares , la llengua de l'escola, dins d'una comunitat que majoritàriament parla txec , segona alienació, alienació lingüística . I és jueu en una comunitat cristiana o catòlica , tercera alienació ,alienació religiosa.
No s'entenia amb la seva família , que eren els que havien d'entendre'l especialment perquè patien les mateixes alienacions que ell: aquesta és la quarta alienació,l'alienació familiar.
.(....) Tot allò que no sigui literatura em rellisca (...)
Entre 1901 i 1906 estudia dret a la universitat alemanya i acabats els seus estudis va començar a treballar en una companyia d'assegurances que encara avui existeix i n'hi ha una al Passeig de Gràcia d'aquesta mateixa ciutat" Assecurazioni Generali".
El 1919 agafa una tuberculosi de la que acabarà morint el 1924, a l'edat de 42 anys.
Fou enterrat al cementiri jueu de Praga, va demanar al seu amic Max Brod que cremés els seus escrits , fins i tot els publicats , sortosament Brod no va complir els seus desitjos, sinó que va publicar la seva obra , la qual cosa podria veure's com una doble traïció : ell demanava destrucció, final i mort i l'amic li oferia difusió, començament i vida.De manera que, tal vegada haguem de pensar que Kafka no volia que la seva obra acabés devorada pel foc.
LA METAMORFOSI .
El 1912 entre novembre i desembre , per ser més exactes escriu Die Verwandlung , això és la Transformació i no pas La metamorfosi. L'alemany coneix totes dues paraules " Metamorphose" , paraula d'origen grec usada per parlar de les transformacions fabuloses, mítiques , de l'estil de les d 'Ovidi i " Verwandlung" , una transformació entesa en el sentit de la transmutació , de canvi d'aspecte.
Tanmateix van ser els nord americans , els primers traductors del relat, els que van inventar el títol que havia de fer una gran fortuna.
L'ESCRIPTURA .
Contestant la cèlebre frase d'Sthendal, diu de la literatura" la literatura és un mirall que camina a la vora de l'autor , però que en lloc de reflectir tot el que li passa avança en el seu temps" . La seva literatura és un mirall que distorsiona no pas per crear una il·lusió òptica , sinó per oferir una idea exacta de les característiques de la realitat.
Sent una passió furibunda per l'escriptura . L'escriptura en ell és catarsi, purificació, expurgació de la culpabilitat, es tracta d'una culpa que en el seu cas es suma a la por i a la inseguretat.
En aquest estat de coses , la literatura se li obre com l'única possibilitat de vida , d'alliberament , de salvació i es revela l'activitat central de la seva vida.
I per a escriure és necessària la soledat , el silenci, a Felice Bauer la seva promesa , li diu que la vida al seu costat serà difícil.
Kafka sent que hi ha quelcom de molt profund entre l'art i la mort , com també existeix entre l'art i la vida.(Us recorda a en Gustav von Aschenbach , oi ??? justa la fusta!!! ).
En realitat Franz Kafka és una autor molt clàssic , els seus models són : Flaubert Gògol i Dickens , és a dir , grans realistes del segle XIX , tot i que introdueixi elements fantàstics. La metamorfosi ha estat qualificada de relat fantasiós i el seu autor únic , únic no només per genial , sinó també per rar , per solitari, per incomprès....
POSSIBLES LÍNIES D'INTERPRETACIÓ.
Mètode biogràfic.Història metafòrica i al·legòrica de Samsa com a trasunt de Kafka: vides paral·leles. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic , igual com ho és Kafka en persona i com a escriptor.
Mai no viu tràgicament la seva transformació, no s'horroritza , ho viu amb certa normalitat , no pot parlar ni escriure i deixa anar una substància enganxosa i visible, que els escarabats no expulsen, i que al llibre sí, es pot considerar com una al·legoria de l'escriptura . L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.
Gregor Samsa es tanca en el seu món i mor amb una certa glòria donat que s'ha mantingut conscient i feliç en ell mateix. És l'amo i el rei de la seva cambra per bé que li prenguin tots els mobles.
Mètode psiconalític. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka com Gregor , odia i té por del pare , un sentiment de clares reminiscències edípiques,
Quan li comunica que es vol casar amb Felice Bauer el pare li reprotxa que aquell matrimoni serà una vergonya pels Kafka i li aconsella d'anar al bordell i li diu : " No hi ha altres possibilitats ? , si tens por , jo t'hi acompanyaré.
Mètode ambiental. Història de la confrontació d'un individu racional intel·ligent i la societat buròcrata que l'envolta i de com aquest individu se sent impotent davant del poder . Kafka com a rara avis que va renunciar a molts dels plaers de l'existència per dedicar-se a una ocupació raríssima: escriure.
( Aschenbach ???).
Amb tot La metamorfosi fa un diagnòstic del ciutadà quotidià enmig de la societat burocràtica del segle XX.
CONCLUSIONS .
Tota la seva obra està impregnada d'una gran intenció simbòlica , parabòlica , el·líptica..... tot això sumat a la intenció realista .
En definitiva el medi social i cultural , l'aire que respira Kafka era ple de contradiccions com en el seu fons psicofísic i el seu conflicte primordial. Nascut a Praga , subdit de l'agonitzant imperi austrohongarès , de família d'ascendència jueva, alemanya d'adopció , Kafka no fou ni jueu, ni alemany , ni txec, ni austríac, sinó que fou el conglomerat de tot això , un " jueu errant".
És contemporani de Rilke i Mann i va morir el mateix any que Salvat Papasseït i Àngel Guimerà.
dimecres, 21 de maig del 2014
dimarts, 20 de maig del 2014
Franz Kaffa . La metamorfosi.
Us passo aquest enllaç sobre Franz Kafka, la seva obra, biografia...
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u28/Webteoria/webteoria/kafka.htm
Us passo aquest enllaç sobre Franz Kafka, la seva obra, biografia...
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u28/Webteoria/webteoria/kafka.htm
Venècia una passejadeta virtual !!!
Qui no aniria a cercar els indrets i racons que va visitar l'Aschenbach , de ben segur segur cadacú de nosaltre trobaria el seu Tadzio/a especial.
http://www.laltravenezia.it/ca/home.php
http://www.laltravenezia.it/ca/home.php
dilluns, 19 de maig del 2014
La mort a Venècia. Thomas Mann. Op cit.
La mort a Venècia Thomas Mann (Op cit).
Pàg 96- (...) el costum que tenia en Tadzio de redreçar-se de tant en tant (...)
Pateix per una possible i ja tractada malaltia d'en Tadzio.
Pàg 97(...) hi havia hagut un rellotge d'arena (...)
símbol- el temps s'escola lenta però gradualment com li està passant a ell mateix.
final Pàg 97 (...) l'endemà a la tarda , l'Aschenbach tossut que tossut, féu un nou pas en la seva temptativa d'esbrinar què passava (...)
Va a cercar informació a l'agència anglesa de viatges i li diuen que és una disposició més, pel calor i el xaloc??????
Pàg 98 (...) D'un temps ençà a aquella banda el còlera asiàtic (...)
referència directa a la malaltia.
Pàg 99. Com s'escampa l'epidèmia i què fan les autoritats venecianes al respecte.
Pàg 100. Conseqüències de la malaltia. Com moren. Què suposarà la notícia pel turisme local.
Pàg 101- Dimissió del director de Sanitat de Venècia . Tema preocupant .L'anglès de l'agència de viatges li recomana que marxi, ja que aviat s'establirà la quarantena i llavors li serà del tot impossible.
Pàgs 102-103 (...) la idea de tornar a casa , a la prudència , a l'esforç i a la mestria li repugnava en tota mesura que el rostre se li contragué en una expressió de malestar físic. "Cal callar ", mormolà amb vivesa , i afegí "Callaré".
Pàg 103- Somni esgarrifós de l'Aschenbach : Follia dels sentits i so d'una flauta amanyagadora (flabiol /reminiscència /infantesa/ món popular i tradicional).
Quin neguit intern l'està sotjant ???
pàg 104 (...) I sota una llum esquinçada , baixant a rodolons del cim boscós (...)-Dante - Divina Comèdia Inferno???
(...) Homes amb banyes al front(...).
Pàg 105 final (...) Fou descobert i enarborat el símbol obscè, gegantí de fusta FAL. Lus. (...) treuen bromera per la boca , s'excitaven els uns als altres amb gestos lascius(...)
Aschenbach a l'infern- pecat capital homosexualitat.
Pàg 106 .L'Aschenbach es despertà del seu somni (...) aclaparat, afeblit i lliurat sense defensa la diable(...) Faust??? mite.
La gent va marxant però Tadzio encara NO.
Pàg 107 (...) Com qualsevol enamorat, desitjava agradar (...)
Justificació del barber per tal que canviï i millori la seva imatge.
Pàg 108-Millora molt notable en l'aspecte físic de l'Aschenbach.(...) un altre home a la flor de la joventut (...).
pàg 109 (...) Ara el senyor ja es pot enamorar sense cap mena de por (...) .BARBER .
Premonitori i molt real , oi???.
-Té por dels aliments que creu emmetzinats.
- Final pàg - FATIGA , ESGOTAMENT de l'Aschenbach.
pàg 110- Estat febril : Compra maduixes en una paradeta ambulant i se les menjà tot caminant Què està fent ??? ....ha perdut la noció de la realitat i del problema que sotja Venècia???
Pàgs 111/112 (...) per què la bellesa , Fedre (...)
Definició de bellesa - mitologia clàssica.
Reflexió sobre l'estil dels escriptors.
Pàg 113 (...) uns dies després , en Gustav von Aschenbach sortí de l'Hotel dels Banys ,més tard que de costum , perquè no es trobava bé (...)
S'apropa la fi del nostre protagonista !!! Ai las !!!
-La família d'en Tadzio marxa, sabrem que era una família aristocràtica polonesa, aquest detall no s'havia comentat abans.
Pàg 114 (...) En Tadzio , amb tres o quatre companys (...)
- El mirà per darrera vegada !!!
- Baralla entre l'Iasxu i en Tadzio.
Pàg 116(...) i el seu semblant prengué l'expressió esllanguida i absorta del qui dorm en un son profund (...)
*Psiquegog - Feia la professió d'evocar les ombres dels morts. Literalment significa conductor de la psique.
(...) I , com tantes altres vegades , l'Aschenbach es disposà a seguir-lo ..........
Punts suspensius del tot importants oi estimats universals???
...el món rebé la nova de la seva mort .
Com mor l' Aschenbach? . En quin estat anímic ? , de ben segur que ho heu endevinat .... doncs nois/es feliç , content ja que ha contemplat fins el darrer alè la bellesa , la seva musa i motivació , l'únic objectiu de la seva trista, atrafegada i avorrida vida
Sniff Sniff ... una altra gran obra !!!
No he estat ni ho puc pretendre en Jordi LLovet , però sí espero haver-vos comunicat passió, amor i estimació envers l'art i la gran problemàtica interna de l' artista.
Venècia s'ho val !!!!!!!! i en Thoman Mann també.
Pàg 96- (...) el costum que tenia en Tadzio de redreçar-se de tant en tant (...)
Pateix per una possible i ja tractada malaltia d'en Tadzio.
Pàg 97(...) hi havia hagut un rellotge d'arena (...)
símbol- el temps s'escola lenta però gradualment com li està passant a ell mateix.
final Pàg 97 (...) l'endemà a la tarda , l'Aschenbach tossut que tossut, féu un nou pas en la seva temptativa d'esbrinar què passava (...)
Va a cercar informació a l'agència anglesa de viatges i li diuen que és una disposició més, pel calor i el xaloc??????
Pàg 98 (...) D'un temps ençà a aquella banda el còlera asiàtic (...)
referència directa a la malaltia.
Pàg 99. Com s'escampa l'epidèmia i què fan les autoritats venecianes al respecte.
Pàg 100. Conseqüències de la malaltia. Com moren. Què suposarà la notícia pel turisme local.
Pàg 101- Dimissió del director de Sanitat de Venècia . Tema preocupant .L'anglès de l'agència de viatges li recomana que marxi, ja que aviat s'establirà la quarantena i llavors li serà del tot impossible.
Pàgs 102-103 (...) la idea de tornar a casa , a la prudència , a l'esforç i a la mestria li repugnava en tota mesura que el rostre se li contragué en una expressió de malestar físic. "Cal callar ", mormolà amb vivesa , i afegí "Callaré".
Pàg 103- Somni esgarrifós de l'Aschenbach : Follia dels sentits i so d'una flauta amanyagadora (flabiol /reminiscència /infantesa/ món popular i tradicional).
Quin neguit intern l'està sotjant ???
pàg 104 (...) I sota una llum esquinçada , baixant a rodolons del cim boscós (...)-Dante - Divina Comèdia Inferno???
(...) Homes amb banyes al front(...).
Pàg 105 final (...) Fou descobert i enarborat el símbol obscè, gegantí de fusta FAL. Lus. (...) treuen bromera per la boca , s'excitaven els uns als altres amb gestos lascius(...)
Aschenbach a l'infern- pecat capital homosexualitat.
Pàg 106 .L'Aschenbach es despertà del seu somni (...) aclaparat, afeblit i lliurat sense defensa la diable(...) Faust??? mite.
La gent va marxant però Tadzio encara NO.
Pàg 107 (...) Com qualsevol enamorat, desitjava agradar (...)
Justificació del barber per tal que canviï i millori la seva imatge.
Pàg 108-Millora molt notable en l'aspecte físic de l'Aschenbach.(...) un altre home a la flor de la joventut (...).
pàg 109 (...) Ara el senyor ja es pot enamorar sense cap mena de por (...) .BARBER .
Premonitori i molt real , oi???.
-Té por dels aliments que creu emmetzinats.
- Final pàg - FATIGA , ESGOTAMENT de l'Aschenbach.
pàg 110- Estat febril : Compra maduixes en una paradeta ambulant i se les menjà tot caminant Què està fent ??? ....ha perdut la noció de la realitat i del problema que sotja Venècia???
Pàgs 111/112 (...) per què la bellesa , Fedre (...)
Definició de bellesa - mitologia clàssica.
Reflexió sobre l'estil dels escriptors.
Pàg 113 (...) uns dies després , en Gustav von Aschenbach sortí de l'Hotel dels Banys ,més tard que de costum , perquè no es trobava bé (...)
S'apropa la fi del nostre protagonista !!! Ai las !!!
-La família d'en Tadzio marxa, sabrem que era una família aristocràtica polonesa, aquest detall no s'havia comentat abans.
Pàg 114 (...) En Tadzio , amb tres o quatre companys (...)
- El mirà per darrera vegada !!!
- Baralla entre l'Iasxu i en Tadzio.
Pàg 116(...) i el seu semblant prengué l'expressió esllanguida i absorta del qui dorm en un son profund (...)
*Psiquegog - Feia la professió d'evocar les ombres dels morts. Literalment significa conductor de la psique.
(...) I , com tantes altres vegades , l'Aschenbach es disposà a seguir-lo ..........
Punts suspensius del tot importants oi estimats universals???
...el món rebé la nova de la seva mort .
Com mor l' Aschenbach? . En quin estat anímic ? , de ben segur que ho heu endevinat .... doncs nois/es feliç , content ja que ha contemplat fins el darrer alè la bellesa , la seva musa i motivació , l'únic objectiu de la seva trista, atrafegada i avorrida vida
Sniff Sniff ... una altra gran obra !!!
No he estat ni ho puc pretendre en Jordi LLovet , però sí espero haver-vos comunicat passió, amor i estimació envers l'art i la gran problemàtica interna de l' artista.
Venècia s'ho val !!!!!!!! i en Thoman Mann també.
dilluns, 12 de maig del 2014
La literatura nord- americana
La literatura nord- americana.
El període comprès entre el 1830 i el 1890 s'anomena Edat daurada.
Els principals autors nord-americans d'aquesta etapa són:
Edgar Allan Poe. ( 1845) El corb i altres poemes.
Nathaniel Hawthorne . ( 1850) La lletra escarlata.
Herman Melville . (1851) Moby Dick.
Walt Withman (1855) Fulles d'herba.
Emily Dickinson ( 1890-1896) Poemes.
Mark Twain . Pseudònim de Samuel Langhome .(1876) Les aventures de Tom Sawyer.
(1884) Huckleberry Finn.
Henry James. Va perfeccionar l'art de la novel·la en llengua anglesa . Va evolucionar des del realisme cap a formes narratives de matís interior que preludien Proust .
(1902) Les ales del colom.
El període comprès entre el 1830 i el 1890 s'anomena Edat daurada.
Els principals autors nord-americans d'aquesta etapa són:
Edgar Allan Poe. ( 1845) El corb i altres poemes.
Nathaniel Hawthorne . ( 1850) La lletra escarlata.
Herman Melville . (1851) Moby Dick.
Walt Withman (1855) Fulles d'herba.
Emily Dickinson ( 1890-1896) Poemes.
Mark Twain . Pseudònim de Samuel Langhome .(1876) Les aventures de Tom Sawyer.
(1884) Huckleberry Finn.
Henry James. Va perfeccionar l'art de la novel·la en llengua anglesa . Va evolucionar des del realisme cap a formes narratives de matís interior que preludien Proust .
(1902) Les ales del colom.
El realisme en altres literatures.
El realisme en altres literatures.
A Espanya destaquen els escriptors - Benito Pérez Galdós - Fortunata y Jacinta (1897).
Leopoldo Alas Clarín - La Regenta .
A Portugal - José María Ega de Queirós - O crime do padre Amaro (1875-1876) .
A Catalunya - Narcís Oller - La febre d'or (1890-1893) .
A la lit. nòrdica destaca Henrik Ibsen (1881) Espectres . Exalta la voluntat i critica la covardia.
Va influir en el panorama del teatre europeu
A Espanya destaquen els escriptors - Benito Pérez Galdós - Fortunata y Jacinta (1897).
Leopoldo Alas Clarín - La Regenta .
A Portugal - José María Ega de Queirós - O crime do padre Amaro (1875-1876) .
A Catalunya - Narcís Oller - La febre d'or (1890-1893) .
A la lit. nòrdica destaca Henrik Ibsen (1881) Espectres . Exalta la voluntat i critica la covardia.
Va influir en el panorama del teatre europeu
Narrativa anglesa i russa del segle XIX
Narrativa anglesa del segle XIX.
La lit.anglesa del segle XIX es desenvolupà per mitjà d'alguns noms representatius:
Charles Dickens (1812-1870) . Els seus inicis van ser en un diari "Morning Chronicle" .
(1838) Oliver Twist , Una cançó nadalenca (1843-1848) , i David Coperfield (1849).
Sentimental i observador dels canvis de la societat urbana i industrial , sabé treure partit de records de la seva infantesa.
Fou fundador del diari " Daily News" .
Rudyard Kipling (1865-1936) . Defensor de l'imperi britànic elaborà novel·les que tenen com a escenari l'Índia .El llibre de la jungla (1894-1895) .
Va obtenir el premi Nobel de Literatura el 1907.
Oscar Wilde (1854-1900) . Va aconseguir una gran influència en la lit. europea (1891) amb El retrat de Dorian Gray.
Representant de l'esteticisme i el dandisme va ser condemnat per la seva homosexualitat.
Joseph Conrard (1857-1924) . Autor anglès d'origen polonès l'experiència com a mariner l'influí en les seves novel·les de viatges (1906) El mirall del mar.
Influí en Marcel Proust.
Narrativa russa del segle XIX.
Puixkin (1799-1827).
Gogol (1890-1852).
Turgenov (1818-1883).
Dostoievski, Tolstoi i més tard Txèkhov. Van marcar un nivell altíssim en una literatura atenta a l'estil i amb una gran capacitat de descripció de l'època i d'estudi psicològic.
Leo Nikolaievitx Tolstoi.
Va ser a sant Petesburg on es dedicà plenament a la literatura.
(1865-1869) Guerra i pau.
(1877) Anna Karènnina.
La seva obra es caracteritza sobretot per un intens estat de consciència i una recerca moral . Se l'ha considerada una de les principals mostres de realisme en l'anàlisi psicològica
Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski.
Va viure amb dificultats econòmiques al llarg de la seva vida , per aquest motiu el dolor , constitueix un motiu de la seva obra.
(1866) Crim i càstig.
(1867) El jugador .
(1868) L'idiota.
(1879-1880) Els germans Karamàzov.
Anton Paulovitx Txèkhov.
Començà escrivint contes per poder viure mentre estudiava Medicina , fins al punt que es dedicà a la literatura a partir del llibre de contes L'estepa (1888).
El millor període de la seva creativitat es produí entre el 1891 i el 1897. Hi destaca la novel·la curta La sala nº 6 . Amb històries senzilles s'acostà a l'essència de la poesia.
(1897) L'oncle Vània , (1904) L'hort dels cirerers ( teatre) .
Renovador del teatre rus.
La lit.anglesa del segle XIX es desenvolupà per mitjà d'alguns noms representatius:
Charles Dickens (1812-1870) . Els seus inicis van ser en un diari "Morning Chronicle" .
(1838) Oliver Twist , Una cançó nadalenca (1843-1848) , i David Coperfield (1849).
Sentimental i observador dels canvis de la societat urbana i industrial , sabé treure partit de records de la seva infantesa.
Fou fundador del diari " Daily News" .
Rudyard Kipling (1865-1936) . Defensor de l'imperi britànic elaborà novel·les que tenen com a escenari l'Índia .El llibre de la jungla (1894-1895) .
Va obtenir el premi Nobel de Literatura el 1907.
Oscar Wilde (1854-1900) . Va aconseguir una gran influència en la lit. europea (1891) amb El retrat de Dorian Gray.
Representant de l'esteticisme i el dandisme va ser condemnat per la seva homosexualitat.
Joseph Conrard (1857-1924) . Autor anglès d'origen polonès l'experiència com a mariner l'influí en les seves novel·les de viatges (1906) El mirall del mar.
Influí en Marcel Proust.
Narrativa russa del segle XIX.
Puixkin (1799-1827).
Gogol (1890-1852).
Turgenov (1818-1883).
Dostoievski, Tolstoi i més tard Txèkhov. Van marcar un nivell altíssim en una literatura atenta a l'estil i amb una gran capacitat de descripció de l'època i d'estudi psicològic.
Leo Nikolaievitx Tolstoi.
Va ser a sant Petesburg on es dedicà plenament a la literatura.
(1865-1869) Guerra i pau.
(1877) Anna Karènnina.
La seva obra es caracteritza sobretot per un intens estat de consciència i una recerca moral . Se l'ha considerada una de les principals mostres de realisme en l'anàlisi psicològica
Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski.
Va viure amb dificultats econòmiques al llarg de la seva vida , per aquest motiu el dolor , constitueix un motiu de la seva obra.
(1866) Crim i càstig.
(1867) El jugador .
(1868) L'idiota.
(1879-1880) Els germans Karamàzov.
Anton Paulovitx Txèkhov.
Començà escrivint contes per poder viure mentre estudiava Medicina , fins al punt que es dedicà a la literatura a partir del llibre de contes L'estepa (1888).
El millor període de la seva creativitat es produí entre el 1891 i el 1897. Hi destaca la novel·la curta La sala nº 6 . Amb històries senzilles s'acostà a l'essència de la poesia.
(1897) L'oncle Vània , (1904) L'hort dels cirerers ( teatre) .
Renovador del teatre rus.
dimarts, 6 de maig del 2014
Balzac, Flaubert i Zolà.
Honoré de Balzac (1799-1850).
És qui millor representa la plenitud de l'estètica realista. Va conèixer de prop els ambients burgesos i aristocràtics de París, els quals va reflectir en la seva obra.
A partir del 1833 va iniciar el seu cicle " La Comèdia humana" .Va influir en Marx, i Proust el prengué com a base de la seva obra .
Flaubert el menyspreà.
Gustave Flaubert (1821-1880) .
Representa el cim de la novel.la francesa del XIX . Flaubert va assumir la supresssió del jo en l'escriptura i un sentit d'objectivitat , encara que va refusar ser inclòs dins del realisme.
Superà l'estultícia de la realitat amb la bellesa de l'art . A 24 anys esbossà L'educació sentimental que va refer anys més tard.
El 1849 a partir d'un quadre de Brueghel va escriure La temptació de Sant Antoni .
Els seus amics decebuts li recomanen que escrigui alguna cosa més realista i al 1857 va escriure Madame Bovary , de fet l'obra provocà un gran escàndol i hi dedicà 5 anys de feina.
La seva darrera obra va ser Bouvard et Pécuchet (1881) .
Cal destacar també la seva correspondència , sobretot arran de la seva relació amb l'escriptora Louise Colet
Émile Zolà (1840-1902).
Més enllà del realisme , propugnà en la dècada dels vuitanta el naturalisme.
La formulació teòrica del moviment es troba en Le roman expérimental (1880) .
Segons el naturalisme , la novel.la seguimt el mètode experimental científic , havia d'esdevenir una mena de laboratori.
Positivisme, cientisme i determinisme es van fondre en una visió de la persona condicionada per l'herència i el medi.
L'èxit més important va ser Nana(1880) .
Segons el crític Taine , la raça , el medi i l'època- són les fonts d'un estat moral .
És qui millor representa la plenitud de l'estètica realista. Va conèixer de prop els ambients burgesos i aristocràtics de París, els quals va reflectir en la seva obra.
A partir del 1833 va iniciar el seu cicle " La Comèdia humana" .Va influir en Marx, i Proust el prengué com a base de la seva obra .
Flaubert el menyspreà.
Gustave Flaubert (1821-1880) .
Representa el cim de la novel.la francesa del XIX . Flaubert va assumir la supresssió del jo en l'escriptura i un sentit d'objectivitat , encara que va refusar ser inclòs dins del realisme.
Superà l'estultícia de la realitat amb la bellesa de l'art . A 24 anys esbossà L'educació sentimental que va refer anys més tard.
El 1849 a partir d'un quadre de Brueghel va escriure La temptació de Sant Antoni .
Els seus amics decebuts li recomanen que escrigui alguna cosa més realista i al 1857 va escriure Madame Bovary , de fet l'obra provocà un gran escàndol i hi dedicà 5 anys de feina.
La seva darrera obra va ser Bouvard et Pécuchet (1881) .
Cal destacar també la seva correspondència , sobretot arran de la seva relació amb l'escriptora Louise Colet
Émile Zolà (1840-1902).
Més enllà del realisme , propugnà en la dècada dels vuitanta el naturalisme.
La formulació teòrica del moviment es troba en Le roman expérimental (1880) .
Segons el naturalisme , la novel.la seguimt el mètode experimental científic , havia d'esdevenir una mena de laboratori.
Positivisme, cientisme i determinisme es van fondre en una visió de la persona condicionada per l'herència i el medi.
L'èxit més important va ser Nana(1880) .
Segons el crític Taine , la raça , el medi i l'època- són les fonts d'un estat moral .
El realisme i el naixement de la novel.la contemporània.
El realisme.
Es va donar pas a una captació de la realitat social , històrica i psicològica.
El primer pas va ser el costumisme que es caracteritzava per:
- Compondre les obres a partir de quadres. Es fa un ús molt gran de la descripció amb diàlegs i intervencions de l'autor.
- Reduir la psicologia dels personatges a tipus generals.
El costumisme , però , va deixar pas a un interès per la immediatesa que, lentament , donà sentit a una ficció de caràcter superior : la novel.la..
El naixement de la novel.la realista està unit a l'esclat del pensament liberal i cientista.Va tenir una gran influència la concepció evolutiva de la vida especialment a través del pensament de Charles Darwin que En sobre els orígens de les espècies veia la vida com un gran procés d'evolució còsmica.
La filosofia quedà amarada d'aquest nou ambient cientista i així August Comte propugnava el positivisme , damunt el qual creà la sociologia moderna.
Cap al 1850 va sorgir el realisme com a corrent literari tot coincidint amb l'etapa d'or de la societat burgesa.
L'objectivitat , la versemblança , l'intent de conèixer millor les societats , els moments històrics i la psicologia humana determinaren l'estètica realista amb què va néixer la novel.la contemporània.
La frase d'Stendal " Un roman c'est un miroir qu'on promène le long du chemin " ( una novel.la és un mirall que hom passeja al llarg del camí/vida) , va esdevenir el lema de la nova actitud.
La novel.la va posar en marxa tècniques de versemblança :
- distanciament del narrador i la seva omnisciència.
- ampli dispositiu descriptiu.
El gènere novel.lesc va anar assumint un grau de realisme cada cop més gran i alhora aspirava a reflectir , fins i tot críticament aquesta nova societat.
A França es trobà l'epicentre de la novel.la realista amb Stendhal, Balzac i Flaubert com a representants principals.
La novel.la francesa al segle XIX.
La primera vegada que trobem el terme realisme és a la revista " Mercure" el 1826 . No es parla de la imitació de les obres clàssiques , sinó de la naturalesa . Es vaticinà que seria l'art el segle XIX.
En la lit. francesa se superposaran Romanticisme i Realisme.
Al 1830 es va estrenar Hernani de Víctor Hugo , però també es va publicar la que es considera l'inici de l'actitud realista en novel.la El roig i el negre d'Stendhal (pseudònim d'Henri Beyle ) , subtitulada curiosament Crònica del segle XX .
Es va donar pas a una captació de la realitat social , històrica i psicològica.
El primer pas va ser el costumisme que es caracteritzava per:
- Compondre les obres a partir de quadres. Es fa un ús molt gran de la descripció amb diàlegs i intervencions de l'autor.
- Reduir la psicologia dels personatges a tipus generals.
El costumisme , però , va deixar pas a un interès per la immediatesa que, lentament , donà sentit a una ficció de caràcter superior : la novel.la..
El naixement de la novel.la realista està unit a l'esclat del pensament liberal i cientista.Va tenir una gran influència la concepció evolutiva de la vida especialment a través del pensament de Charles Darwin que En sobre els orígens de les espècies veia la vida com un gran procés d'evolució còsmica.
La filosofia quedà amarada d'aquest nou ambient cientista i així August Comte propugnava el positivisme , damunt el qual creà la sociologia moderna.
Cap al 1850 va sorgir el realisme com a corrent literari tot coincidint amb l'etapa d'or de la societat burgesa.
L'objectivitat , la versemblança , l'intent de conèixer millor les societats , els moments històrics i la psicologia humana determinaren l'estètica realista amb què va néixer la novel.la contemporània.
La frase d'Stendal " Un roman c'est un miroir qu'on promène le long du chemin " ( una novel.la és un mirall que hom passeja al llarg del camí/vida) , va esdevenir el lema de la nova actitud.
La novel.la va posar en marxa tècniques de versemblança :
- distanciament del narrador i la seva omnisciència.
- ampli dispositiu descriptiu.
El gènere novel.lesc va anar assumint un grau de realisme cada cop més gran i alhora aspirava a reflectir , fins i tot críticament aquesta nova societat.
A França es trobà l'epicentre de la novel.la realista amb Stendhal, Balzac i Flaubert com a representants principals.
La novel.la francesa al segle XIX.
La primera vegada que trobem el terme realisme és a la revista " Mercure" el 1826 . No es parla de la imitació de les obres clàssiques , sinó de la naturalesa . Es vaticinà que seria l'art el segle XIX.
En la lit. francesa se superposaran Romanticisme i Realisme.
Al 1830 es va estrenar Hernani de Víctor Hugo , però també es va publicar la que es considera l'inici de l'actitud realista en novel.la El roig i el negre d'Stendhal (pseudònim d'Henri Beyle ) , subtitulada curiosament Crònica del segle XX .
Unitat 6. La segona meitat del segle XIX.
Realisme i Naturalisme.
Novel.la - França. Stendhal, Flaubert , Balzac i Zolà (naturalisme).
- Rússia. Dostoievski, Tolstoi.
- Anglaterra - Dickens.
- Portugal . Ega de Queirós.
- Espanya. Galdós , Clarín , Oller.
Conte - Rússia . Txèkhov.
Teatre- Rússia . Txèkhov.
- Noruega . Ibsen.
- Suècia . Strindberg.
Moviments artístics finals del segle XIX.
Simbolisme. Baudelaire.
Decadentisme . O. Wilde.
Modernisme. Valle Inclán , Machado.
A mitjan segle XIX el Romanticisme va anar perdent força amb l'aparició del realisme i, posteriorment del naturalisme.
L'afany per retrobar la realitat fidelment va trobar el seu millor gènere en la novel.la , que incorporà tècniques com l'omniscència del narrador, l'objectivitat i la versemblança i l'afany pel detall i la morositat en la descripció d'ambients i personatges.
A la fi del segle XX va donar lloc a moviments poèticss i artístics diversos el més important dels quals va ser el simbolisme.
Baudelaire representàel moviment i fou el pare de la poesia contemporània.
Novel.la - França. Stendhal, Flaubert , Balzac i Zolà (naturalisme).
- Rússia. Dostoievski, Tolstoi.
- Anglaterra - Dickens.
- Portugal . Ega de Queirós.
- Espanya. Galdós , Clarín , Oller.
Conte - Rússia . Txèkhov.
Teatre- Rússia . Txèkhov.
- Noruega . Ibsen.
- Suècia . Strindberg.
Moviments artístics finals del segle XIX.
Simbolisme. Baudelaire.
Decadentisme . O. Wilde.
Modernisme. Valle Inclán , Machado.
A mitjan segle XIX el Romanticisme va anar perdent força amb l'aparició del realisme i, posteriorment del naturalisme.
L'afany per retrobar la realitat fidelment va trobar el seu millor gènere en la novel.la , que incorporà tècniques com l'omniscència del narrador, l'objectivitat i la versemblança i l'afany pel detall i la morositat en la descripció d'ambients i personatges.
A la fi del segle XX va donar lloc a moviments poèticss i artístics diversos el més important dels quals va ser el simbolisme.
Baudelaire representàel moviment i fou el pare de la poesia contemporània.
dimarts, 29 d’abril del 2014
Literatura italiana.
LITERATURA ITALIANA .
Itàlia fou una creació del Romanticisme. De fet , la sensiblitat romàntica propicià un procés d'unitat nacional Il Risorgimento que es consolidà el 1860.
El primer poeta italià considerat romàntic fou Ugo Foscolo (1778-1827).
Amb tot , l'obra central del Risorgimento fou la novel.la : Els promesos d'Alesaandro Manzoni (1785-1873) la versió definitiva de la qual s'elaborà el 1842.
Un dels autors més valorats d'aquella època fou Giacomo Leopardi ( 1798-1837) que tracta molt l'ànima humana en Canti.
Leopardi malgrat tot es va considerar antiromàntic , en els seus escrits alpegats en el Zibaldone de pensieri.
Amant de la literatura i de la cultura clàssiques , considerava que el Romanticisme havia aportat un concepte de barbàrie.
Dos grans temes recorren tota la seva obra : el tedi i la vanitat de qualsevol cosa.
Itàlia fou una creació del Romanticisme. De fet , la sensiblitat romàntica propicià un procés d'unitat nacional Il Risorgimento que es consolidà el 1860.
El primer poeta italià considerat romàntic fou Ugo Foscolo (1778-1827).
Amb tot , l'obra central del Risorgimento fou la novel.la : Els promesos d'Alesaandro Manzoni (1785-1873) la versió definitiva de la qual s'elaborà el 1842.
Un dels autors més valorats d'aquella època fou Giacomo Leopardi ( 1798-1837) que tracta molt l'ànima humana en Canti.
Leopardi malgrat tot es va considerar antiromàntic , en els seus escrits alpegats en el Zibaldone de pensieri.
Amant de la literatura i de la cultura clàssiques , considerava que el Romanticisme havia aportat un concepte de barbàrie.
Dos grans temes recorren tota la seva obra : el tedi i la vanitat de qualsevol cosa.
Literatura francesa .
LITERATURA FRANCESA.
A França , la nova sensiblitat romàntica va ser més tardana i no triomfà fins al 1830 amb Hermani. Els dos grans introductors del Romanticisme a França van ser :
Madame de Staël ( París 1766-1817).
Va crear una moda entorn dels trobadors i de l'edat mitjana amb obres com : De la literatura considerada en les relacions amb les institucions socials (1800) i la novel.la Corine (1807).
Françoise René de Chateaubriand (1768-1848).
És l'autor d'una obra de gran influència ,El geni dels cristianisme (1802).
Altres autors .
Alexandre Dumas ( 1802- 1870) .
-Els tres mosqueters.
-Merimée.
- Carmen (1845) .
Autors com Alphonse de Lamartine , Alfred de Musset i sobretot Víctor Hugo (1802-1855) . Aquest propicià el renaixement del moviment amb Hernani (1830) .
(1831) .Nostra senyora de París .
(1862 ) Els miserables .
Per acabar dos grans escriptors que en quedaren al marge :
Gerard de Nerval que se suicidà i donà peu als " poetes maleïts " i Charles Agustin de Sainte Beuve.
A França , la nova sensiblitat romàntica va ser més tardana i no triomfà fins al 1830 amb Hermani. Els dos grans introductors del Romanticisme a França van ser :
Madame de Staël ( París 1766-1817).
Va crear una moda entorn dels trobadors i de l'edat mitjana amb obres com : De la literatura considerada en les relacions amb les institucions socials (1800) i la novel.la Corine (1807).
Françoise René de Chateaubriand (1768-1848).
És l'autor d'una obra de gran influència ,El geni dels cristianisme (1802).
Altres autors .
Alexandre Dumas ( 1802- 1870) .
-Els tres mosqueters.
-Merimée.
- Carmen (1845) .
Autors com Alphonse de Lamartine , Alfred de Musset i sobretot Víctor Hugo (1802-1855) . Aquest propicià el renaixement del moviment amb Hernani (1830) .
(1831) .Nostra senyora de París .
(1862 ) Els miserables .
Per acabar dos grans escriptors que en quedaren al marge :
Gerard de Nerval que se suicidà i donà peu als " poetes maleïts " i Charles Agustin de Sainte Beuve.
Literatura anglesa.
Literatura anglesa.
Es considera que el Romanticisme en la lit. anglesa va començar el 1798 amb la primera edició de Les balades líriques de Wordsworth i Coleridge.
Un precedent important és l'obra de William Blake - profètic, visionari i místic , va fer dibuixos i il.lustracions a la Biblia i a La Divina Comèdia..
Autors :
- William Wordsworth (1770-1850).
- Samuel Taylor Coleridge (1772-1834).
- Lord Byron ( 1788-1824) . Aquest va esdevenir un símbol de la vida del romàntic i va deixar com a obra principal : Don Juan.
- Percy Bysshe Shelley (1792-1822).
- Walter Scott (1771-1832) . Codificà el gènere narratiu de la novel.la històrica Ivanhoe i l'orientà cap al realisme.
- John Keats (1795-1821) . Poeta absolut que parlava de " la capacitat negativa " del poeta, és a dir, de la capacitat d'oblidar-se de si mateix per submergir-se en situacions o coses i convertir-les en poemes.
Seguint Shakespeare , cercà la bellesa sota l'influx clàssic de Roma . Per això les seves Odes , són importants, especialment : L'Oda a una àmfora grega.
Es considera que el Romanticisme en la lit. anglesa va començar el 1798 amb la primera edició de Les balades líriques de Wordsworth i Coleridge.
Un precedent important és l'obra de William Blake - profètic, visionari i místic , va fer dibuixos i il.lustracions a la Biblia i a La Divina Comèdia..
Autors :
- William Wordsworth (1770-1850).
- Samuel Taylor Coleridge (1772-1834).
- Lord Byron ( 1788-1824) . Aquest va esdevenir un símbol de la vida del romàntic i va deixar com a obra principal : Don Juan.
- Percy Bysshe Shelley (1792-1822).
- Walter Scott (1771-1832) . Codificà el gènere narratiu de la novel.la històrica Ivanhoe i l'orientà cap al realisme.
- John Keats (1795-1821) . Poeta absolut que parlava de " la capacitat negativa " del poeta, és a dir, de la capacitat d'oblidar-se de si mateix per submergir-se en situacions o coses i convertir-les en poemes.
Seguint Shakespeare , cercà la bellesa sota l'influx clàssic de Roma . Per això les seves Odes , són importants, especialment : L'Oda a una àmfora grega.
dimarts, 22 d’abril del 2014
Literatura alemanya.
LITERATURA ALEMANYA.
Alemanya com a estat no va néixer fins el 1870, la llengua es trobava dialectalitzada en diverses zones i hi havia diferències religioses.
Es va anar forjant una lit. alemnaya seguint els models francesos.
(1776). S'estrenava la peça teatral de Klinger - Sturn und Drang - Tempesta i empenta , el títol de la qual serviria per denominar un grup d'escriptors que reclamaven una major força del sentiment en l'escriptura.
Aquesta època s'anomena preromàntica, de manera que observem com en la lit. aklemanya Il.lustració i Romanticisme s'encavalquen i es complementen.
(1774) . Havia sortit un llibre paradigmàtic. Les desventures del jove Werther de Goethe.
A part tenen importància els germans Jacob i Wilhelm Grimm compiladors de contes i llegendes germànics que a més elaboraren una Història de la llengua alemanya (1848) i un Diccionari alemany (1854).
També van destacar com a teòrics, traductors i animadors dels ambients culturals romàntics, uns altres germans- August Wilhelm i Friedrich von Schlegel..
Autrors alemanys destacats.
Johan Wolfang Goethe . (Frankfurt , 1749- Weimar , 1832 ).
L'obra i la vida de Goethe plantegen l'ideal d'una contemplació ordenadora del món. Triomf, doncs, de la intel.ligència sobre el caos.
Molt representatiu per la tradició de la lit. universal va estar el fruit dels seus amors impossibles amb Charlotte Buff i el ja esmentat Les desventures del jove Werther (1774) .
Al 1794 va iniciar la seva amistat amb Schiller i mai més abandonà la cerca d'un ideal d'harmonia clàssica com es pot veure a Anys d'aprenentatge de Wilheim Meister (1896).
L'obra més coneguda i universal és la peca teatral Faust centrada en un personatge que es remunta a l'humanista i alquimista descrit en Historia von Johan Fausten de J. Spiesz (1587). (Faust ven l'ànima al diable a canvi de la saviesa i de la immortalitat).
Diversos autors cultes reelaboren el tema (Marlowe ), fins arribar a Goethe , que treballà el Faust entre el 1773 i el 1832.
Friedrich von Schiller (1759-1805).
Com a poeta , fou l'autor de L'oda a l'alegria que Beethoven va incorporar a la Novena simfonia.
Com a autor de teatre, destacà amb el seu Guillem Tell (1804). Amic de Goethe.
Friedrich Hölderlin (1770-1843) .
Fou un autor no reconegurt per Goethe . Són característiques seves l'exaltació, el patetisme i l'entusiasme.
És autor d'un sol tema : l'anada des de la realitat fins a un món ideal .
Pren com a mite central la Grècia clàssica.
Va escrire la tragèdia Empèdocles, la novel.la Hyperion i nombrosos himnes.
Friedrich von Handenburg -"Novalis" (1772-1801).
Destaca al 1800 Himnes a la nit . Misticisme en la seva obra per la mort de la seva
promesa .
Va deixar inacabada la novel.la Heinrich von Ofterdingen (1802) .
Va influenciar notablement en el poeta català Joan Maragall.
Alemanya com a estat no va néixer fins el 1870, la llengua es trobava dialectalitzada en diverses zones i hi havia diferències religioses.
Es va anar forjant una lit. alemnaya seguint els models francesos.
(1776). S'estrenava la peça teatral de Klinger - Sturn und Drang - Tempesta i empenta , el títol de la qual serviria per denominar un grup d'escriptors que reclamaven una major força del sentiment en l'escriptura.
Aquesta època s'anomena preromàntica, de manera que observem com en la lit. aklemanya Il.lustració i Romanticisme s'encavalquen i es complementen.
(1774) . Havia sortit un llibre paradigmàtic. Les desventures del jove Werther de Goethe.
A part tenen importància els germans Jacob i Wilhelm Grimm compiladors de contes i llegendes germànics que a més elaboraren una Història de la llengua alemanya (1848) i un Diccionari alemany (1854).
També van destacar com a teòrics, traductors i animadors dels ambients culturals romàntics, uns altres germans- August Wilhelm i Friedrich von Schlegel..
Autrors alemanys destacats.
Johan Wolfang Goethe . (Frankfurt , 1749- Weimar , 1832 ).
L'obra i la vida de Goethe plantegen l'ideal d'una contemplació ordenadora del món. Triomf, doncs, de la intel.ligència sobre el caos.
Molt representatiu per la tradició de la lit. universal va estar el fruit dels seus amors impossibles amb Charlotte Buff i el ja esmentat Les desventures del jove Werther (1774) .
Al 1794 va iniciar la seva amistat amb Schiller i mai més abandonà la cerca d'un ideal d'harmonia clàssica com es pot veure a Anys d'aprenentatge de Wilheim Meister (1896).
L'obra més coneguda i universal és la peca teatral Faust centrada en un personatge que es remunta a l'humanista i alquimista descrit en Historia von Johan Fausten de J. Spiesz (1587). (Faust ven l'ànima al diable a canvi de la saviesa i de la immortalitat).
Diversos autors cultes reelaboren el tema (Marlowe ), fins arribar a Goethe , que treballà el Faust entre el 1773 i el 1832.
Friedrich von Schiller (1759-1805).
Com a poeta , fou l'autor de L'oda a l'alegria que Beethoven va incorporar a la Novena simfonia.
Com a autor de teatre, destacà amb el seu Guillem Tell (1804). Amic de Goethe.
Friedrich Hölderlin (1770-1843) .
Fou un autor no reconegurt per Goethe . Són característiques seves l'exaltació, el patetisme i l'entusiasme.
És autor d'un sol tema : l'anada des de la realitat fins a un món ideal .
Pren com a mite central la Grècia clàssica.
Va escrire la tragèdia Empèdocles, la novel.la Hyperion i nombrosos himnes.
Friedrich von Handenburg -"Novalis" (1772-1801).
Destaca al 1800 Himnes a la nit . Misticisme en la seva obra per la mort de la seva
promesa .
Va deixar inacabada la novel.la Heinrich von Ofterdingen (1802) .
Va influenciar notablement en el poeta català Joan Maragall.
Romanticisme.Unitat 5
ROMANTICISME .
Anglaterra- laquistes- Coleridge i Worsdsworth.
satànics- Byron , Shelley i Keats.
POESIA . Alemanya - Hölderlin, Novalis.
Itàlia- Leopardi.
França- V. Hugo.
NOVEL.LA - psicològica - J.Austen.
històrica - W. Scott i A. Dumas.
aventures - H. Melville.
social- V. Hugo.
sentimental- Manzoni i Chateaubriand.
NARRATIVA CURTA - Hoffmann , Poe i Irving.
Al principi del segle XIX , el Romanticiame va exposar de dbverses maneres el fracàs del progrès tot recreant motius de ruïnes i paisatges agrests que mostraven la immensitat de la naturalesa per damunt de l'ésser humà.
L'expressió del sentiment s'imposà en el jo líric.
Definició Romanticisme.
El segle XIX va viure sota l'influx de les conseqüències de la Declaració d' Independència dels Estats Units (1776) i de la Revolució francesa (1789). Es troba marcat pel triomf de la revolucó Industrial.
Característiques.
La raó que havia estat el nucli central de la Il.lustració, entrà en crisi , i es tendí a valorar la intuició subjectiva com a nou accés a la realitat . (Fichte, Schelling o Hegel ).
La literatura romàntica va valorar els aspectes següents:
1- El sentiment . L'amor va esdevenir l'epicentre de l'ideal de l'escriptor romàntic. No aconseguir-lo podia dur fins i tot , a la destrucció.
2- El somni . Es potenciava la nocturnitat ,la imatge onírica que acabà desembocant un segle més tard en el surrealisme .
3- La imaginació. La creativitat i l'originalitat individuals van esdevenir valors contra la còpia del model i l'aplicació de cànons tancats.
Es valorarà l'exotisme i es reivindica l'època medieval.
Aquesta nova sensibilitat provocà moviments nacionalistes que desembocaren en processos d'unificació ((Itàlia, Alemnaya) o de separació (Grècia, Irlanda). En el cas de Catalunya es va viure una Renaixença cultural i literària que cristal.litzà políticament en l'autonomisme formulat en les Bases de Manresa (1892).
El moviment romàntic va tenir el seu centre de naixement a Alemanya i a la Gran Bretanya, aviat es va estendre per tot Europa i provocà un fenomen d'abast mundial.
Anglaterra- laquistes- Coleridge i Worsdsworth.
satànics- Byron , Shelley i Keats.
POESIA . Alemanya - Hölderlin, Novalis.
Itàlia- Leopardi.
França- V. Hugo.
NOVEL.LA - psicològica - J.Austen.
històrica - W. Scott i A. Dumas.
aventures - H. Melville.
social- V. Hugo.
sentimental- Manzoni i Chateaubriand.
NARRATIVA CURTA - Hoffmann , Poe i Irving.
Al principi del segle XIX , el Romanticiame va exposar de dbverses maneres el fracàs del progrès tot recreant motius de ruïnes i paisatges agrests que mostraven la immensitat de la naturalesa per damunt de l'ésser humà.
L'expressió del sentiment s'imposà en el jo líric.
Definició Romanticisme.
El segle XIX va viure sota l'influx de les conseqüències de la Declaració d' Independència dels Estats Units (1776) i de la Revolució francesa (1789). Es troba marcat pel triomf de la revolucó Industrial.
Característiques.
La raó que havia estat el nucli central de la Il.lustració, entrà en crisi , i es tendí a valorar la intuició subjectiva com a nou accés a la realitat . (Fichte, Schelling o Hegel ).
La literatura romàntica va valorar els aspectes següents:
1- El sentiment . L'amor va esdevenir l'epicentre de l'ideal de l'escriptor romàntic. No aconseguir-lo podia dur fins i tot , a la destrucció.
2- El somni . Es potenciava la nocturnitat ,la imatge onírica que acabà desembocant un segle més tard en el surrealisme .
3- La imaginació. La creativitat i l'originalitat individuals van esdevenir valors contra la còpia del model i l'aplicació de cànons tancats.
Es valorarà l'exotisme i es reivindica l'època medieval.
Aquesta nova sensibilitat provocà moviments nacionalistes que desembocaren en processos d'unificació ((Itàlia, Alemnaya) o de separació (Grècia, Irlanda). En el cas de Catalunya es va viure una Renaixença cultural i literària que cristal.litzà políticament en l'autonomisme formulat en les Bases de Manresa (1892).
El moviment romàntic va tenir el seu centre de naixement a Alemanya i a la Gran Bretanya, aviat es va estendre per tot Europa i provocà un fenomen d'abast mundial.
dissabte, 15 de març del 2014
Voltaire, Rousseau , Diderot i Defoe.
François Marie Arquet - anomenat Voltaire (1694 - 1778) .
Fou empresonat a la "Bastilla" on escriví diversos llibres .
L'exili a la Gran Bretanya donà un to reformista a la seva obra . En ple període pessimista escriví un dels seus millors títols Càndid (1759) .
Criticà durament les formes del despotisme i defensà el progrés de la humanitat . En destaquen llibres com El traité sur la tolerance (1763) o el Diccionari filosòfic (1764) .
JEAN- JACQUES ROUSSEAU .
Va anar a París el 1741 on va rebre la invitació de col.laborar en L'Enciclopèdia.
Va escriure llibres com El contracte social , L'Emili (1762).
Aquesta darrera obra l'obligà a exiliar-se a Suïssa .
Ja pòstumes Les Confessions responen als diversos atacs dels enciclopedistes . Rousseau va mantenir una dura enemistat amb Voltaire i Hume.
DENIS DIDEROT (1713-1789).
El 1745 va rebre l'encàrrec de dirigir L'Enciclopèdia i es convertí en un dels escriptors prototip de l'home de lletres de l'època .
(1786) Pensaments filosòfics i Cartes sobre els cecs.Li valgué l'empresonament a Vincennes .
Va escriure també novel.la i teatre.
DANIEL DEFOE (1660- 1731) .
Fill d'un comerciant anomenat Foe , va dedicar-se al comerç tèxtil , cosa que li proporcionà oportunitats constants de viatjar.
(1719) Robinson Crusoe. Basada en el fet real de l'abandonament d'un marí Alexander Selkirk , en una illa deserta . La novel.la va més enllà de l'encasellament dins la narrativa juvenil i esdevé una obra que reflecteix diversos temes transcendents, com el paper de la providència divina en la vida humana, el desig de supervivència o la conquesta dels espais desconeguts.
(1722) Publicava una de les novel.les cabdals de les lletres angleses Moll Flanders on s'endinsa en l'anàlisi del comportament humà a través d'una prostituta de Londres.
Aquesta obra té els seus precedents en la novel.la picaresca i es considera una prova de l'efervescència cultural i editorial de l'època . Des que es va publicar per primera vegada fins que es va poder llegir van passar dos segles.
Fou empresonat a la "Bastilla" on escriví diversos llibres .
L'exili a la Gran Bretanya donà un to reformista a la seva obra . En ple període pessimista escriví un dels seus millors títols Càndid (1759) .
Criticà durament les formes del despotisme i defensà el progrés de la humanitat . En destaquen llibres com El traité sur la tolerance (1763) o el Diccionari filosòfic (1764) .
JEAN- JACQUES ROUSSEAU .
Va anar a París el 1741 on va rebre la invitació de col.laborar en L'Enciclopèdia.
Va escriure llibres com El contracte social , L'Emili (1762).
Aquesta darrera obra l'obligà a exiliar-se a Suïssa .
Ja pòstumes Les Confessions responen als diversos atacs dels enciclopedistes . Rousseau va mantenir una dura enemistat amb Voltaire i Hume.
DENIS DIDEROT (1713-1789).
El 1745 va rebre l'encàrrec de dirigir L'Enciclopèdia i es convertí en un dels escriptors prototip de l'home de lletres de l'època .
(1786) Pensaments filosòfics i Cartes sobre els cecs.Li valgué l'empresonament a Vincennes .
Va escriure també novel.la i teatre.
DANIEL DEFOE (1660- 1731) .
Fill d'un comerciant anomenat Foe , va dedicar-se al comerç tèxtil , cosa que li proporcionà oportunitats constants de viatjar.
(1719) Robinson Crusoe. Basada en el fet real de l'abandonament d'un marí Alexander Selkirk , en una illa deserta . La novel.la va més enllà de l'encasellament dins la narrativa juvenil i esdevé una obra que reflecteix diversos temes transcendents, com el paper de la providència divina en la vida humana, el desig de supervivència o la conquesta dels espais desconeguts.
(1722) Publicava una de les novel.les cabdals de les lletres angleses Moll Flanders on s'endinsa en l'anàlisi del comportament humà a través d'una prostituta de Londres.
Aquesta obra té els seus precedents en la novel.la picaresca i es considera una prova de l'efervescència cultural i editorial de l'època . Des que es va publicar per primera vegada fins que es va poder llegir van passar dos segles.
Els gèneres . L'inici de la novel.la contemporània.
Els gèneres.
La poesia esdevingué narrativa i didàctica i imità els models clàssics.
El teatre se cenyí a les tres unitats seguint el model de Racine. Es preferia la tragèdia en vers i es posaren en escena temes mitològics.
Especial interès presentà el teatre italià , amb la recuperació del teatre còmic i de màscara que representava La commedia dell'arte amb Carlo Goldoni (1707-1793) com a gran figura.
Pel que fa la narrativa destaca la prosa erudita i assagística. També es consolida la novel.la sentimental, on els personatges han de fer front a pressions socials i prejudicis morals.
Així les idees racionalistes les tenim exposades en El Robinson Crusoe (1719 ) de Defoe,llibre bàsic en l'educació de L'Emili de Rousseau, obra que representa perfectament la novel.la didàctica del segle XVIII.
D'altra banda un humor negre irromp en l'obra de Swift Els viatges de Gulliver (1726) i destaca la narrativa de Samuel Richardson, Henry Fielding i Laurence Stern.
A cavall dels segles XVIII i XIX tindrem l'obra de Jane Austen, considerada una de les màximes exponents de la novel.la de costums amb títols com :
- L'abadia de Westminster . (1805 ).
- Orgull i prejudici (1813) .
Al segle XVIII assistim també al naixement de la novel.la gòtica o de terror , que té el seu origen en El castell d'Otranto (1764) de Horace Walpole.
La poesia esdevingué narrativa i didàctica i imità els models clàssics.
El teatre se cenyí a les tres unitats seguint el model de Racine. Es preferia la tragèdia en vers i es posaren en escena temes mitològics.
Especial interès presentà el teatre italià , amb la recuperació del teatre còmic i de màscara que representava La commedia dell'arte amb Carlo Goldoni (1707-1793) com a gran figura.
Pel que fa la narrativa destaca la prosa erudita i assagística. També es consolida la novel.la sentimental, on els personatges han de fer front a pressions socials i prejudicis morals.
Així les idees racionalistes les tenim exposades en El Robinson Crusoe (1719 ) de Defoe,llibre bàsic en l'educació de L'Emili de Rousseau, obra que representa perfectament la novel.la didàctica del segle XVIII.
D'altra banda un humor negre irromp en l'obra de Swift Els viatges de Gulliver (1726) i destaca la narrativa de Samuel Richardson, Henry Fielding i Laurence Stern.
A cavall dels segles XVIII i XIX tindrem l'obra de Jane Austen, considerada una de les màximes exponents de la novel.la de costums amb títols com :
- L'abadia de Westminster . (1805 ).
- Orgull i prejudici (1813) .
Al segle XVIII assistim també al naixement de la novel.la gòtica o de terror , que té el seu origen en El castell d'Otranto (1764) de Horace Walpole.
dimarts, 4 de març del 2014
El pensament polític il.lustrat .
Políticament les monarquies del segle XVII van dur atereme l'anomenat despotisme il.lustrat, fonamentat en un reformisme des del poder sense participació del poble.
Però allò que més caracteritzà el pensament polític il.lustrat va ser el reformisme que encunyaven els enciclopedistes .
Montesquieu - Va elaborar la teoria de la separació dels poders de l'Estat: legislatiu , executiu i judicial.
Voltaire- Important crítica social , política i religiosa .
Rousseau- Va posar bona part de l les bases de la democràcia moderna.
El neoclassicisme.
Al segle XVII es van succeir tres moviments estètics i artístics :
- la fi del Barroc - Rococó.
- el Neoclassicisme.
- El Preromanticisme .
Els fets històrics destacats van ser :
- La Independència els EEUU que per primera vegada establí una constitució que respectava els drets dels ciutadans . Declaració d'Independència ( Virginia 1776).
- La Revolució Francesa (1789) que representà l'arribada de la burgesia al poder i marcà el futur del republicanisme democràtic a Europa.
El corrent més determinant i el que millor exemplificà l'ideari il.lustrat va ser el neoclassicisme. Es tracta d'una tendència estètica que tornava a valorar la noció classicista de l'obra artística i , per tant, s'oposava al Barroc i es vinculava amb el procés humnanista del Renaixement .
La literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i el pensaments il.lustrats Per això va tenir molta importància les diferents formes d'assaig que es van dur a terme a la pràctica , amb atenció especial al gènere epistolar en què excel.leixen Les cartes perses de Montesquieu i Les cartes marruecas de Cadalso.
L'estètica neoclàssica està deterninada , entre d'altres per tres escriptors principals : Boileau , J. Winckelmenn i Ephraim Lessing.
Nicolas Boileau (1636-1711) .
En la seva Art poétique (1674) , propugnava la imitació dels models clàssics i l'aplicació d'un cànon compositiu fonamentat en les idees d'Aristòtil i Horaci.
Johann Winckelmann (1717-1768).
Defensor de l'art grec que va tenir una gran importància en la idealització de Grècia - Història de l'art de l'antiguitat (1764) .
Ephraim Lessing ( 1729-1781) .
Figura rellevant en la formació de la litetarura contemporània alemanya , va resumir la seva teoria de l'art en el Laocont .
Va dur a terme una anàlisi formal de l'art que va tenir una gran trascendència.
Però allò que més caracteritzà el pensament polític il.lustrat va ser el reformisme que encunyaven els enciclopedistes .
Montesquieu - Va elaborar la teoria de la separació dels poders de l'Estat: legislatiu , executiu i judicial.
Voltaire- Important crítica social , política i religiosa .
Rousseau- Va posar bona part de l les bases de la democràcia moderna.
El neoclassicisme.
Al segle XVII es van succeir tres moviments estètics i artístics :
- la fi del Barroc - Rococó.
- el Neoclassicisme.
- El Preromanticisme .
Els fets històrics destacats van ser :
- La Independència els EEUU que per primera vegada establí una constitució que respectava els drets dels ciutadans . Declaració d'Independència ( Virginia 1776).
- La Revolució Francesa (1789) que representà l'arribada de la burgesia al poder i marcà el futur del republicanisme democràtic a Europa.
El corrent més determinant i el que millor exemplificà l'ideari il.lustrat va ser el neoclassicisme. Es tracta d'una tendència estètica que tornava a valorar la noció classicista de l'obra artística i , per tant, s'oposava al Barroc i es vinculava amb el procés humnanista del Renaixement .
La literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i el pensaments il.lustrats Per això va tenir molta importància les diferents formes d'assaig que es van dur a terme a la pràctica , amb atenció especial al gènere epistolar en què excel.leixen Les cartes perses de Montesquieu i Les cartes marruecas de Cadalso.
L'estètica neoclàssica està deterninada , entre d'altres per tres escriptors principals : Boileau , J. Winckelmenn i Ephraim Lessing.
Nicolas Boileau (1636-1711) .
En la seva Art poétique (1674) , propugnava la imitació dels models clàssics i l'aplicació d'un cànon compositiu fonamentat en les idees d'Aristòtil i Horaci.
Johann Winckelmann (1717-1768).
Defensor de l'art grec que va tenir una gran importància en la idealització de Grècia - Història de l'art de l'antiguitat (1764) .
Ephraim Lessing ( 1729-1781) .
Figura rellevant en la formació de la litetarura contemporània alemanya , va resumir la seva teoria de l'art en el Laocont .
Va dur a terme una anàlisi formal de l'art que va tenir una gran trascendència.
Unitat 4. EL SEGLE DE LES LLUMS .
EL SEGLE DE LES LLUMS .
IL.LUSTRACIÓ segle XVIII .
TEATRE - Carlo GOLDONI.
PROSA Conte filosòfic - Voltaire.
- Prosa de ficció - SWIFT i DEFOE.
- ASSAIG - Montesquieu i Diderot .
PREROMANTICISME - Goethe i Rousseau .
El segle XVIII és el segle de la Il.lustració, nascuda a França en un moment en què la raó es pren com a manera de sistematitzar el coneixement humà : la gran obra del segle de les LLums és L'ENCICLOPÈDIA, publicada entre el 1751 i el 1772.
Aquest segle es caracteritza fonamentalament pels canvis causats per l'anomenada crisi de la consciència europea , que fan que se substitueixin els antics valors (societat , economia, sentit religiós de la vida ), per altres de nous.
Els reis p.e- afirmen el seu poder enfront de l'església , perquè aquesta dificulta les reformes econòmiques i enfront de la burgesia, que es desenvolupa al llarg del segle i contribueix a la difusió de l'esperit il.lustrat . Aquesta burgesia adopta una economia urbana basada en el naixement de la indústria i en el comerç.
Objectius de la unitat.
- Reconèixer l'esperit racionalista del segle XVIII, a la Revolució francesa el 1789.
- Identificar els valors morals propis de l'època.
- Trobar eLs trets comuns entre la literatura del moment i les adapatacions cinematogràfiques posteriors.
- Identificar els autors del segle i relacionar-los amb les seves obres .
EL SEGLE DE LES LLUMS .
El segle XVIII ha estat anomenat el segle de les llums , amb aquesta metàfora es tracta d'expressar la claredat que damunt el coneixement i la consciència humana exerceix la raó, en tots els àmbits i dimensions de la vida : política, artística , científica, cultural .....
El moviment filosòfic que estructura el segle XVIII s'anomena IL.LUSTRACIÓ.
CONTEXT GENERAL .
La Il.lustració es relaciona amb el projecte renaixentista i amb les teories desenvolupades en filosofia la llarg del segle XVII . Té com a a eix central la raó . Es confia en la raó per arribar al coneixement de la realitat i a la seva ordenació. Això provoca un optimisme humanista que es basa en la idea del progrés.
Es tracta d'una ideologia que va triomfar amb les aspiracions de la burgesia, que va accedir al poder polític a a la fi de segle, tant a França com en altres països.
L' ENCICLOPEDISME.
La Il.lustració té com a epicentres el pensament filosòfic britànic desenvolupat per Locke, Hume i Newton, però sobretot es va estructurar i difondre al voltant de l'Enciclopedisme.
Aquest fou un movimernt que es basava en el projecte cultural de L'Encyclopédie dut a terme per Diderot i D' Alembert.
Resumeix perfectament l'esperit de la Il.lustració de reunir i sistematitzar el saber de l'època, defensar la llibertat d'expressió i posar en el centre de la vida humana , la raó.
Els millors intel.lectuals de l'època van ser . Montesquieu, Voltaire i Rousseau .
Aquest ambient propici a la saviesa propicià la creació de múltiples acadèmies dedicades a les llengües , les ciències ....
Amb tot la figura d'intel.lectual per excel.lència és la del filòsof i la de l'home de lletres , que portaran a l'encuny del terme lliurepensador . Aquest està vinculat a la dimensió crítica que exerceix la raó.
La culminació filosòfica del moviment es dóna en la figura d'Immanuel Kant , que va esdevenir alhora el descobridor del límit de la raó en el procés cognoscitiu.
IL.LUSTRACIÓ segle XVIII .
TEATRE - Carlo GOLDONI.
PROSA Conte filosòfic - Voltaire.
- Prosa de ficció - SWIFT i DEFOE.
- ASSAIG - Montesquieu i Diderot .
PREROMANTICISME - Goethe i Rousseau .
El segle XVIII és el segle de la Il.lustració, nascuda a França en un moment en què la raó es pren com a manera de sistematitzar el coneixement humà : la gran obra del segle de les LLums és L'ENCICLOPÈDIA, publicada entre el 1751 i el 1772.
Aquest segle es caracteritza fonamentalament pels canvis causats per l'anomenada crisi de la consciència europea , que fan que se substitueixin els antics valors (societat , economia, sentit religiós de la vida ), per altres de nous.
Els reis p.e- afirmen el seu poder enfront de l'església , perquè aquesta dificulta les reformes econòmiques i enfront de la burgesia, que es desenvolupa al llarg del segle i contribueix a la difusió de l'esperit il.lustrat . Aquesta burgesia adopta una economia urbana basada en el naixement de la indústria i en el comerç.
Objectius de la unitat.
- Reconèixer l'esperit racionalista del segle XVIII, a la Revolució francesa el 1789.
- Identificar els valors morals propis de l'època.
- Trobar eLs trets comuns entre la literatura del moment i les adapatacions cinematogràfiques posteriors.
- Identificar els autors del segle i relacionar-los amb les seves obres .
EL SEGLE DE LES LLUMS .
El segle XVIII ha estat anomenat el segle de les llums , amb aquesta metàfora es tracta d'expressar la claredat que damunt el coneixement i la consciència humana exerceix la raó, en tots els àmbits i dimensions de la vida : política, artística , científica, cultural .....
El moviment filosòfic que estructura el segle XVIII s'anomena IL.LUSTRACIÓ.
CONTEXT GENERAL .
La Il.lustració es relaciona amb el projecte renaixentista i amb les teories desenvolupades en filosofia la llarg del segle XVII . Té com a a eix central la raó . Es confia en la raó per arribar al coneixement de la realitat i a la seva ordenació. Això provoca un optimisme humanista que es basa en la idea del progrés.
Es tracta d'una ideologia que va triomfar amb les aspiracions de la burgesia, que va accedir al poder polític a a la fi de segle, tant a França com en altres països.
L' ENCICLOPEDISME.
La Il.lustració té com a epicentres el pensament filosòfic britànic desenvolupat per Locke, Hume i Newton, però sobretot es va estructurar i difondre al voltant de l'Enciclopedisme.
Aquest fou un movimernt que es basava en el projecte cultural de L'Encyclopédie dut a terme per Diderot i D' Alembert.
Resumeix perfectament l'esperit de la Il.lustració de reunir i sistematitzar el saber de l'època, defensar la llibertat d'expressió i posar en el centre de la vida humana , la raó.
Els millors intel.lectuals de l'època van ser . Montesquieu, Voltaire i Rousseau .
Aquest ambient propici a la saviesa propicià la creació de múltiples acadèmies dedicades a les llengües , les ciències ....
Amb tot la figura d'intel.lectual per excel.lència és la del filòsof i la de l'home de lletres , que portaran a l'encuny del terme lliurepensador . Aquest està vinculat a la dimensió crítica que exerceix la raó.
La culminació filosòfica del moviment es dóna en la figura d'Immanuel Kant , que va esdevenir alhora el descobridor del límit de la raó en el procés cognoscitiu.
dimarts, 25 de febrer del 2014
LITERATURA FRANCESA .
LITERATURA FRANCESA .
El segle XVI és conegut en la historiografia francesa com " el Grand Siècle ", per la gran quantitat de bons autors que coincideixen en un mateix període , amb l'especial lluentor en el teatre.
La literatura francesa de l'època va estar recorreguda per una tensió entre els partidaris de les formes estrictes i els models antics i els que propugnaven una major llibertat imaginativa i modernitat.
Entre els primers trobem Malherbe , entre els segons a Cyrano de Bergerac . Fins al 1660 es donà una etapa d'equilibri.
Destaquen en aquest període Pierre Corneille - considerat el millor poeta dramàtic amb obres com HORACI o EL CID .
El moment clàssic per excel.lència de la lit.francesa se situà entre 1660-1685 . Els autors principals són:
- JEAN RACINE . ( Tragèdia ).
- MOLIÈRE (COMÈDIA ).
- JEAN DE LA FONTAINE (FAULES ).
- NICOLÀS BOILEAU (SÀTIRES ).
- FRANÇOIS de la ROCHEFOUCAULD (MÀXIMES ).
- MADAME DE LA FAYETTE . Creadora de la novel.la psicològica amb La princesa de Clèves (1678).
MOLIÈRE ( JEAN - BAPTISTE POQUELIN 1662-1673 ) .
És un dels genis del teatre que va poder desenvolupar la seva obra en un bon moment a causa de diversos factors:
- interès de la monarquia per tenir una cort refinada i prestigiosa.
- naixement d'uns nuclis burgesos i ciutadans.
Molière refundà la concepció del text i de l'espectacle teatrals i hi va fondre totes les tradicions existents , des de la llatina i medieval fins a la commedia dell' arte.
Entre les seves obres principals destaquen :
OBRES MORALS -( 1664) , TARTUFE , (1665) Don Juan i al ( 1666) el Misantrop.
OBRES D'ENTRETENIMENT - (1666 )El metge per força i a l( 1668) L' avar .
Morí després de la representació d'El malalt imaginari (1673) .
El segle XVI és conegut en la historiografia francesa com " el Grand Siècle ", per la gran quantitat de bons autors que coincideixen en un mateix període , amb l'especial lluentor en el teatre.
La literatura francesa de l'època va estar recorreguda per una tensió entre els partidaris de les formes estrictes i els models antics i els que propugnaven una major llibertat imaginativa i modernitat.
Entre els primers trobem Malherbe , entre els segons a Cyrano de Bergerac . Fins al 1660 es donà una etapa d'equilibri.
Destaquen en aquest període Pierre Corneille - considerat el millor poeta dramàtic amb obres com HORACI o EL CID .
El moment clàssic per excel.lència de la lit.francesa se situà entre 1660-1685 . Els autors principals són:
- JEAN RACINE . ( Tragèdia ).
- MOLIÈRE (COMÈDIA ).
- JEAN DE LA FONTAINE (FAULES ).
- NICOLÀS BOILEAU (SÀTIRES ).
- FRANÇOIS de la ROCHEFOUCAULD (MÀXIMES ).
- MADAME DE LA FAYETTE . Creadora de la novel.la psicològica amb La princesa de Clèves (1678).
MOLIÈRE ( JEAN - BAPTISTE POQUELIN 1662-1673 ) .
És un dels genis del teatre que va poder desenvolupar la seva obra en un bon moment a causa de diversos factors:
- interès de la monarquia per tenir una cort refinada i prestigiosa.
- naixement d'uns nuclis burgesos i ciutadans.
Molière refundà la concepció del text i de l'espectacle teatrals i hi va fondre totes les tradicions existents , des de la llatina i medieval fins a la commedia dell' arte.
Entre les seves obres principals destaquen :
OBRES MORALS -( 1664) , TARTUFE , (1665) Don Juan i al ( 1666) el Misantrop.
OBRES D'ENTRETENIMENT - (1666 )El metge per força i a l( 1668) L' avar .
Morí després de la representació d'El malalt imaginari (1673) .
dimarts, 18 de febrer del 2014
WILLIAM SHAKESPEARE. i POESIA ANGLESA.
William SHAKESPEARE . ( Stratford -on - AVON 1564-1616).
Juntament amb CERVANTES marcà un dels cims de la genialitat literària de tots els temps.
La conjuntura que va envoltar la vida de Shakespaere va ser privilegiada per al conreu del teatre .Per últim cop, es donà amb harmonia una fusió de la tradició popular i la literatura culta renaixentista.
Les seves tragèdies més conegudes són :
ROMEU i JULIETA (1597).
Hamlet (1601).
Otel.lo (1604).
El rei Lear (1604-1605).
Macbeth (1606).
L' Angalaterra de Shakespeare passava per un moment d'economia puixant. Amb tot entre el 1590-1640, el puritanisme anglès va passar alguns límits a les representacions teatrals.
Sempre es va considerar un poeta que escrivia tetre per viure, però un cop dit això, va posar esforç, talent i energia per excel.lir en l'art dramàtic. El seu nom era Shakespear , amb posterioritat s'afegí la e per reforçar el sentit en anglès de "sacseja llança" .
A l'escola va aprendre la gramàtica llatina i llegí obres de Sèneca.
L'any 1590 estrenà lña primera part de les tres que componen Enric VI, en col.laboració amb Marlowe.
1598-Treball d'amor perdut.
S'establí al teatre " The Globe" , vertadera institució dramàtica de l'època.
EL 1600 estrenà Hamlet i el 1605 Macbeth , val a dir qie el 1609 estrenà La tempesta , en certa manera una obra de comiat.
Enriquit als 36 anys , es jubilà als 50 i va morir el 23 d'abril del 1616, el mateix dia que Cervantes.
POESIA.
Altres poetes d'importància singular al segle XVII anglès foren :
SAMUEL JOHNSON .
La seva poesia era abstracta i extravagant, poeta metafísic , tota la seva experiència metafísica i religiosa viscuda la traslladà a l'expressió poètica.
JOHN DONNE .
Cercà en Chaucer un model per donar força al seu realisme. El col.loqualisme i el to de conversa esdevingueren cabdals en la seva obra.
Poesia amorosa , també s'hi troba la presència de la mort i de Déu.
JOHN MILTON .
Immers ja en l'ambient purità va tractar de conciliar l'ideal humanístic renaixentista amb la fe cristiana.
1667-El paradís perdut- Considerat un dels grans poemes de la literatura anglesa , s'estructura en 12 llibres a la manera dels poemes èpics extensos, com els de Dant o Virgili , aquesta mena d'epopeia cristiana tingué la seva continuació en El paradís retrobat (1671) .
Juntament amb CERVANTES marcà un dels cims de la genialitat literària de tots els temps.
La conjuntura que va envoltar la vida de Shakespaere va ser privilegiada per al conreu del teatre .Per últim cop, es donà amb harmonia una fusió de la tradició popular i la literatura culta renaixentista.
Les seves tragèdies més conegudes són :
ROMEU i JULIETA (1597).
Hamlet (1601).
Otel.lo (1604).
El rei Lear (1604-1605).
Macbeth (1606).
L' Angalaterra de Shakespeare passava per un moment d'economia puixant. Amb tot entre el 1590-1640, el puritanisme anglès va passar alguns límits a les representacions teatrals.
Sempre es va considerar un poeta que escrivia tetre per viure, però un cop dit això, va posar esforç, talent i energia per excel.lir en l'art dramàtic. El seu nom era Shakespear , amb posterioritat s'afegí la e per reforçar el sentit en anglès de "sacseja llança" .
A l'escola va aprendre la gramàtica llatina i llegí obres de Sèneca.
L'any 1590 estrenà lña primera part de les tres que componen Enric VI, en col.laboració amb Marlowe.
1598-Treball d'amor perdut.
S'establí al teatre " The Globe" , vertadera institució dramàtica de l'època.
EL 1600 estrenà Hamlet i el 1605 Macbeth , val a dir qie el 1609 estrenà La tempesta , en certa manera una obra de comiat.
Enriquit als 36 anys , es jubilà als 50 i va morir el 23 d'abril del 1616, el mateix dia que Cervantes.
POESIA.
Altres poetes d'importància singular al segle XVII anglès foren :
SAMUEL JOHNSON .
La seva poesia era abstracta i extravagant, poeta metafísic , tota la seva experiència metafísica i religiosa viscuda la traslladà a l'expressió poètica.
JOHN DONNE .
Cercà en Chaucer un model per donar força al seu realisme. El col.loqualisme i el to de conversa esdevingueren cabdals en la seva obra.
Poesia amorosa , també s'hi troba la presència de la mort i de Déu.
JOHN MILTON .
Immers ja en l'ambient purità va tractar de conciliar l'ideal humanístic renaixentista amb la fe cristiana.
1667-El paradís perdut- Considerat un dels grans poemes de la literatura anglesa , s'estructura en 12 llibres a la manera dels poemes èpics extensos, com els de Dant o Virgili , aquesta mena d'epopeia cristiana tingué la seva continuació en El paradís retrobat (1671) .
LITERATURA ANGLESA .
LITERATURA ANGLESA .
La historiografia anglesa fa servir el terme Renaissance per referir-se al període que inclou Shakespeare i Milton.
TEATRE .
El teatre anglès ve marcat pel que s'anomena Teatre elisabetià , caracteritzat per la simplicitat en l'escena i el relleu que pren la paraula.Però sobretot aquest període va obrir pas a una sèrie d'autors que culminaren un procés d'apogeu de l'escena anglesa.
Entre aquests autors cal destacar la rellevància de Cristopher Marlowe (1564-1593) .Va ser un autor de vida apassionada , rebel i amb un final tràgic que es guanyà un to de misteri i prestigi entorn de la seva figura.
Traductor d'Ovidi va escriure la tragèdia Faust (1588) i la primera tragèdia històrica de l'escena britànica , Edward the second.
Ben JONSON ( coetani de Shakespeare ) 1572-1637 .
Triomfà amb obres com Cadascú amb el seu caràcter (1598 ) , la seva principal obra és Volpone (1506), comèdia organitzada segons el model de la commedia dell'arte.
La historiografia anglesa fa servir el terme Renaissance per referir-se al període que inclou Shakespeare i Milton.
TEATRE .
El teatre anglès ve marcat pel que s'anomena Teatre elisabetià , caracteritzat per la simplicitat en l'escena i el relleu que pren la paraula.Però sobretot aquest període va obrir pas a una sèrie d'autors que culminaren un procés d'apogeu de l'escena anglesa.
Entre aquests autors cal destacar la rellevància de Cristopher Marlowe (1564-1593) .Va ser un autor de vida apassionada , rebel i amb un final tràgic que es guanyà un to de misteri i prestigi entorn de la seva figura.
Traductor d'Ovidi va escriure la tragèdia Faust (1588) i la primera tragèdia històrica de l'escena britànica , Edward the second.
Ben JONSON ( coetani de Shakespeare ) 1572-1637 .
Triomfà amb obres com Cadascú amb el seu caràcter (1598 ) , la seva principal obra és Volpone (1506), comèdia organitzada segons el model de la commedia dell'arte.
dilluns, 17 de febrer del 2014
dimecres, 12 de febrer del 2014
POESIA. QUEVEDO I GÓNGORA.
POESIA. FRANCISCO de QUEVEDO. (Madrid , 1580- VILLANUEVA de LOS INFANTES , 1645) .
Màxim representant del corrent anomenat conceptisme en la poesia castellana del segle XVII , fonamentat en el joc conceptual de la metàfora.
Va dominar a la perfecció el llenguatge, cosa que li permeté conrear tots els gèneres literaris amb èxit.
1626 ( prosa). Vida del buscón llamado Don Pablos .
La seva obra satírica es troba tant en prosa com en poesia i en sobresurt L'Epístola satírica y censadora dirigida al Comte Duc d' Olivares .
Molt conegut per la seva poesia amorosa i el domini del sonet.
LUÍS de GÓNGORA.(CÒRDOVA , 1561- 1627 ) .
Màxim representant de l'altre corrent de la poesia barroca castellana el culteranisme ,és a dir culte a la forma.Va treballar des de la mitologia clàssica i els sentits al.legòrics , fins a l'hermetisme, amb estructures sintàctiques complexes i metàfores de gran poder imaginatiu .
1612- Va escriure Soledades i Fábula de Polifemo y Galatea .
Rebé atacs d'escriptors contemporanis com Quevedo i Lope .
Amb tot al segle XX va ser objecte d'una gran revalorització que tingué el seu punt culminant en la celebració del 3r centenari de la seva mort el 1927 .
( Es pot dir que en aquell any 1927 naixia l'anomenada " Generación del 27 " ).
Màxim representant del corrent anomenat conceptisme en la poesia castellana del segle XVII , fonamentat en el joc conceptual de la metàfora.
Va dominar a la perfecció el llenguatge, cosa que li permeté conrear tots els gèneres literaris amb èxit.
1626 ( prosa). Vida del buscón llamado Don Pablos .
La seva obra satírica es troba tant en prosa com en poesia i en sobresurt L'Epístola satírica y censadora dirigida al Comte Duc d' Olivares .
Molt conegut per la seva poesia amorosa i el domini del sonet.
LUÍS de GÓNGORA.(CÒRDOVA , 1561- 1627 ) .
Màxim representant de l'altre corrent de la poesia barroca castellana el culteranisme ,és a dir culte a la forma.Va treballar des de la mitologia clàssica i els sentits al.legòrics , fins a l'hermetisme, amb estructures sintàctiques complexes i metàfores de gran poder imaginatiu .
1612- Va escriure Soledades i Fábula de Polifemo y Galatea .
Rebé atacs d'escriptors contemporanis com Quevedo i Lope .
Amb tot al segle XX va ser objecte d'una gran revalorització que tingué el seu punt culminant en la celebració del 3r centenari de la seva mort el 1927 .
( Es pot dir que en aquell any 1927 naixia l'anomenada " Generación del 27 " ).
divendres, 31 de gener del 2014
LITERATURA CASTELLANA.PROSA.CERVANTES .
LITERATURA CASTELLANA. PROSA .MIGUEL de CERVANTES (Alcalá de Henares, 1547 - Madrid 1616).
Fill d'un cirurgià, a causa de la feina del pare i de les penúries econòmiques hagué de viatjar per tota la Península.Va començar una carrera militar que el portà a Itàlia, on va prendre contacte amb l'ambient renaixentista, cosa que marcà la seva obra.
La cúspide de la seva dedicació fou la participació en la batalla de Lepant, on va perdre la mobilitat de la mà esquerra "El manco de Lepanto ".
Captiu dels barbarescos i deportat a Alger durant 5 anys, va veure truncada la seva aspiració d'arribar a ser capità. En ser alliberat començà la seva carrera literària amb la novel.la pastoril La Galatea (1585).
A partir del 1587 després d'una estada a la presó per motius econòmics va concebre El Quixot .
El 1605 es publicà la primera part de El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Ara sí que Cervantes reeixiria com a escriptor.
Se'n van fer diverses edicions i es va traduir en vida de l'autor a l'anglès i al francès.
Instal.lat a Madrid, es dedicà de ple a la creació literària. EL 1615 publicà la segona part d'el QUIXOT.
Fill d'un cirurgià, a causa de la feina del pare i de les penúries econòmiques hagué de viatjar per tota la Península.Va començar una carrera militar que el portà a Itàlia, on va prendre contacte amb l'ambient renaixentista, cosa que marcà la seva obra.
La cúspide de la seva dedicació fou la participació en la batalla de Lepant, on va perdre la mobilitat de la mà esquerra "El manco de Lepanto ".
Captiu dels barbarescos i deportat a Alger durant 5 anys, va veure truncada la seva aspiració d'arribar a ser capità. En ser alliberat començà la seva carrera literària amb la novel.la pastoril La Galatea (1585).
A partir del 1587 després d'una estada a la presó per motius econòmics va concebre El Quixot .
El 1605 es publicà la primera part de El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Ara sí que Cervantes reeixiria com a escriptor.
Se'n van fer diverses edicions i es va traduir en vida de l'autor a l'anglès i al francès.
Instal.lat a Madrid, es dedicà de ple a la creació literària. EL 1615 publicà la segona part d'el QUIXOT.
EL BARROC.
El BARROC.
S'anomena Barroc el període de temps comprès entre el RENAIXEMENT I el NEOCLASSICISME. Té, per tant , el segle XVII com a epicentre del seu desenvolupament.
CONTEXT GENERAL.
El nou esperit humanista generà una reacció contrària anomenada CONTRAREFORMA, a partir de la segona meitat del segle XVII. Els ideals vitalistes i classicistes del Renaixement van fugir davant un panorama econòmic, polític, religiós i social que s'anava degradant.
Es pot parlar d'una Europa en crisi que, a més vivia amb turment malalties i epidèmies. L'ideal renaixentista s'escapava i l'art anava amarant-se d'una complexitat formal cada cop més gran: primer descrivint un estil que s'ha anomenat MANIERISTA, més tard, arribant plenament al BARROC , i ja com a epígon el ROCOCÓ.
El mot barroc prové del francès i vol dir "extravagant". Durant molt temps,el terme fou usat en terminologia artística de manera pejorativa en oposició al gran art clàssic.
El barroc va arrelar profundament durant el segle XVII i va expressar les inquietuds del moment. Nascut a la Roma papal de principi de segle XVII, era, més que no pas un estil ben definit, una tendència que es va difondre per diversos països i va adquirir fisonomies pròpies i diferenciades.
CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES .
El pas del Renaixement al Barroc va esdevenir important amb les figures del Miguel de Cervantes i William Shakespeare.
El segle XVII va ser el moment més brillant de la lit. castellana, fins al punt que la historiografia es refereix a aquesta època com EL SIGLO DE ORO. Si el Renaixement havia exaltat conceptes com : la mesura, racionalisme, equlibri o harmonia, el Barroc plantejà sobretot : moviment , infinitud, paradoxa i transgressió de gèneres i arts.
Es considera el pas de la línia clàssica al clarobscur, la columna recta a la columna decorada, ens mostra el caràcter dramàtic i exhuberant que marcarà el nou estil.
La ironia que suposa el joc amb les formes la veiem cristal.litzada en la metaliteratura, és a dir, la literatura dins la literatura: contes dins la novel.la, petites peces teatrals dins d'una funció....
En general el barroc desconfia de la raó, i apel.la a l'instint, la fantasia i la sensibiltat.No hem d'oblidar que en el marc de la Contrareforma , l'art barroc tractava d'impressionar els creients amb la seva magnitud, riquesa i majestat . És una art dinàmic i contrastat.
S'anomena Barroc el període de temps comprès entre el RENAIXEMENT I el NEOCLASSICISME. Té, per tant , el segle XVII com a epicentre del seu desenvolupament.
CONTEXT GENERAL.
El nou esperit humanista generà una reacció contrària anomenada CONTRAREFORMA, a partir de la segona meitat del segle XVII. Els ideals vitalistes i classicistes del Renaixement van fugir davant un panorama econòmic, polític, religiós i social que s'anava degradant.
Es pot parlar d'una Europa en crisi que, a més vivia amb turment malalties i epidèmies. L'ideal renaixentista s'escapava i l'art anava amarant-se d'una complexitat formal cada cop més gran: primer descrivint un estil que s'ha anomenat MANIERISTA, més tard, arribant plenament al BARROC , i ja com a epígon el ROCOCÓ.
El mot barroc prové del francès i vol dir "extravagant". Durant molt temps,el terme fou usat en terminologia artística de manera pejorativa en oposició al gran art clàssic.
El barroc va arrelar profundament durant el segle XVII i va expressar les inquietuds del moment. Nascut a la Roma papal de principi de segle XVII, era, més que no pas un estil ben definit, una tendència que es va difondre per diversos països i va adquirir fisonomies pròpies i diferenciades.
CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES .
El pas del Renaixement al Barroc va esdevenir important amb les figures del Miguel de Cervantes i William Shakespeare.
El segle XVII va ser el moment més brillant de la lit. castellana, fins al punt que la historiografia es refereix a aquesta època com EL SIGLO DE ORO. Si el Renaixement havia exaltat conceptes com : la mesura, racionalisme, equlibri o harmonia, el Barroc plantejà sobretot : moviment , infinitud, paradoxa i transgressió de gèneres i arts.
Es considera el pas de la línia clàssica al clarobscur, la columna recta a la columna decorada, ens mostra el caràcter dramàtic i exhuberant que marcarà el nou estil.
La ironia que suposa el joc amb les formes la veiem cristal.litzada en la metaliteratura, és a dir, la literatura dins la literatura: contes dins la novel.la, petites peces teatrals dins d'una funció....
En general el barroc desconfia de la raó, i apel.la a l'instint, la fantasia i la sensibiltat.No hem d'oblidar que en el marc de la Contrareforma , l'art barroc tractava d'impressionar els creients amb la seva magnitud, riquesa i majestat . És una art dinàmic i contrastat.
dimecres, 29 de gener del 2014
Literatura francesa.Literatura portuguesa i Literatura anglesa.
PROSA. François Rabelais. (La Deviènere , 1494- París 1553 ).
Després de renunciar als hàbits de frare, es féu metge i va publicar diversos llibres de medicina.
1532 - últim volum publicat el 1564. Gargantua i Pantagruel..
Fusionava l'èpica amb un gran sentit de l'humor, empra sovint recursos deformadors i caricaturescos de to humorístic.
POESIA. PIERRE de RONSARD. (1524-1585).
Va descobrir Píndar i es va entusiasmar per l'art clàssic, va fundar el grup " La Plèiade"- el qual propugnava escriure a imitació dels antics i amb rigor formal.
Nomenat poeta de la cort el 1559 va desenvolupar diversos gèneres, dels quals en resten uns 50.000 versos.
La poesia lírica la resseguim en Amours , i l'èpica en Hymnes.
Va quedar eclipsat a la cort pel poeta Desportes. amb tot , de la seva experiència de desengany va escriure el seu principal llibre, Sonets por Hélène (1578)- en què des de la vellesa , el poeta contrea el tòpic del "carpe diem" i una nostàlgia amorosa d'hel.lenisme.
ASSAIG. MICHEL de MONTAIGNE ( 1533-1592).
Esrudià dret i desenvolupà almenys diverses tasques de responsabilitat com a alcalde de Burdeus. Reclòs en la seva mansió familiar, va començar a a escriure Els Essays- els dos primers llibres dels quals es publicaren el 1580.
ASSAIG - Gènere entre la reflexió i la creació. El 1588 publicà en un volum els dos llibre amteriors més un tercer.
El seu lema personal : " Què és el que sé" ? , esdevindrà un paradigma del dubte i el relativisme que impera en l'obra , no exempta d'ironia.
LITERATURA PORTUGUESA. LUÍS VAZ de CAMOES ( 1524- 1580) .
Introductor dels nous metres italinas en la lit.. portuguesa , va compondre l'epopeia nacional - Os Lusiadas (1572), seguint els paràmetres clàssics de l'èpica marcats per Virgili en L'Eneida.
La seva poesia reflecteix mitjançant paradoxes i antítesis la intensitat de la seva vida : per aquest motiu, va ser molt valorat pels romàntics.
LITERATURA ANGLESA .
La lit. del Renaixement és més tradana en la lit.anglesa . A causa de l'apogeu que Anglaterra va viure durant elas temps d'Elisabet I , s'anomena la segona meitat del segle XVI - època elisabetiana . Es dóna una gran influència dels escriptors grecoromans i també dels filòsofs Plató i Aristòtil.
La introducció del sonet i les formes italianes és també tardana.
El 1r adaptador del sonet petrarquista va ser- Sir Thomas Wyat ( 1503-1542). i qui va perfeccionar la seva forma a l'ànglès - Henry Howard (1517-1542).
A l'època elisabetiana va triomfar el sonet i dos poetes:
Edmund Spencer (1552-1559).
Philip Sidney (1554-1586).
Aquests van preparar el camí a Shakespeare amb l'adaptació al petrarquisme de les formes i la tradició angleses.
TEATRE .
Thomas Kyd (1558-1594) es diu que va ser el primer Hamlet anglès , en el qual es basaria Shakespeare.
Christopher Marlowe (1564-1593).
Aquest últim va obrir una nova etapa en el teatre britànic amb el seu domini del vers blanc i la creació d'un prototip d'heroi carregat de força i passió. La seva obra principal és Faust.
La literatura elisabetiana va ser una transició entre l'Edat mitjana i els nous corrents humanístics , i obrí el camí per a William Shakespeare , els poetes metafísics i Milton.
Després de renunciar als hàbits de frare, es féu metge i va publicar diversos llibres de medicina.
1532 - últim volum publicat el 1564. Gargantua i Pantagruel..
Fusionava l'èpica amb un gran sentit de l'humor, empra sovint recursos deformadors i caricaturescos de to humorístic.
POESIA. PIERRE de RONSARD. (1524-1585).
Va descobrir Píndar i es va entusiasmar per l'art clàssic, va fundar el grup " La Plèiade"- el qual propugnava escriure a imitació dels antics i amb rigor formal.
Nomenat poeta de la cort el 1559 va desenvolupar diversos gèneres, dels quals en resten uns 50.000 versos.
La poesia lírica la resseguim en Amours , i l'èpica en Hymnes.
Va quedar eclipsat a la cort pel poeta Desportes. amb tot , de la seva experiència de desengany va escriure el seu principal llibre, Sonets por Hélène (1578)- en què des de la vellesa , el poeta contrea el tòpic del "carpe diem" i una nostàlgia amorosa d'hel.lenisme.
ASSAIG. MICHEL de MONTAIGNE ( 1533-1592).
Esrudià dret i desenvolupà almenys diverses tasques de responsabilitat com a alcalde de Burdeus. Reclòs en la seva mansió familiar, va començar a a escriure Els Essays- els dos primers llibres dels quals es publicaren el 1580.
ASSAIG - Gènere entre la reflexió i la creació. El 1588 publicà en un volum els dos llibre amteriors més un tercer.
El seu lema personal : " Què és el que sé" ? , esdevindrà un paradigma del dubte i el relativisme que impera en l'obra , no exempta d'ironia.
LITERATURA PORTUGUESA. LUÍS VAZ de CAMOES ( 1524- 1580) .
Introductor dels nous metres italinas en la lit.. portuguesa , va compondre l'epopeia nacional - Os Lusiadas (1572), seguint els paràmetres clàssics de l'èpica marcats per Virgili en L'Eneida.
La seva poesia reflecteix mitjançant paradoxes i antítesis la intensitat de la seva vida : per aquest motiu, va ser molt valorat pels romàntics.
LITERATURA ANGLESA .
La lit. del Renaixement és més tradana en la lit.anglesa . A causa de l'apogeu que Anglaterra va viure durant elas temps d'Elisabet I , s'anomena la segona meitat del segle XVI - època elisabetiana . Es dóna una gran influència dels escriptors grecoromans i també dels filòsofs Plató i Aristòtil.
La introducció del sonet i les formes italianes és també tardana.
El 1r adaptador del sonet petrarquista va ser- Sir Thomas Wyat ( 1503-1542). i qui va perfeccionar la seva forma a l'ànglès - Henry Howard (1517-1542).
A l'època elisabetiana va triomfar el sonet i dos poetes:
Edmund Spencer (1552-1559).
Philip Sidney (1554-1586).
Aquests van preparar el camí a Shakespeare amb l'adaptació al petrarquisme de les formes i la tradició angleses.
TEATRE .
Thomas Kyd (1558-1594) es diu que va ser el primer Hamlet anglès , en el qual es basaria Shakespeare.
Christopher Marlowe (1564-1593).
Aquest últim va obrir una nova etapa en el teatre britànic amb el seu domini del vers blanc i la creació d'un prototip d'heroi carregat de força i passió. La seva obra principal és Faust.
La literatura elisabetiana va ser una transició entre l'Edat mitjana i els nous corrents humanístics , i obrí el camí per a William Shakespeare , els poetes metafísics i Milton.
dimarts, 28 de gener del 2014
Prosa i teatre .
Prosa i Teatre .
Un dels aspectes més destacats de la prosa castellana del segle XVI és l'aparició de la novel.la picaresca , amb El Lazarillo de Tormes (anònim) , al capdavall , es tracta d' un gènere realista que reflecteix la vida de l'època, sobretot dels ambients més humils i pobres .
S'inicien també les obres de Lope de Vega i Miguel de Cervantes .
Un dels aspectes més destacats de la prosa castellana del segle XVI és l'aparició de la novel.la picaresca , amb El Lazarillo de Tormes (anònim) , al capdavall , es tracta d' un gènere realista que reflecteix la vida de l'època, sobretot dels ambients més humils i pobres .
S'inicien també les obres de Lope de Vega i Miguel de Cervantes .
Tema 3 . Renaixement, Barroc i Neoclassicisme. Literatura castellana.
LITERATURA CASTELLANA. POESIA. GARCILASO DE LA VEGA, FRAY LUÍS DE LEÓN i SANT JOAN DE LA CREU.
GARCILASO DE LA VEGA. (Toledo 1501- Niça 1536).
Si bé el poeta barceloní Joan Boscà va ser l' introductor dels metres italians en la literatura castellana , fou el poeta castellà Garcilaso de la Vega , qui gràcies a la influència de l'anterior, va culminar la poesia de tipus renaixentista i humanista en la lit. castellana.
Aquesta aportació es fonamenta en l'ús de l'hendecasíl.lab (vers d'onze síl.labes ) i en formes estròfiques com la lira, l'ègloga o el sonet.
Representa l'ideal cortesà del segle XVI, home d'armes i de lletres. La seva obra inclou més de 4000 versos.
FRAY LUÍS DE LEÓN. (Belmonte de Tajo , 1527- Madrigal de las Altas Torres 1591).
Religiós pertanyent a l'ordre dels agustinians, va impartir classes de teologia a la universitat de Salamanca i tingué problemes amb la Inquisició a causa de la seva actitud honesta i del seu esperit obert.
Va ser empresonat a Valladolid quatre anys acusat d'il..luminisme.
És important la seva obra poètica amb influències platòniques i clàssiques , especialment d'Horaci . La seva poesia té un tret de místic i exalta també el " beatus ille."
Traductor del Càntic dels càntics bíblic, destaca també la seva obra- Los nombres de Cristo.
SANT JOAN DE LA CREU .( Fontiveros , Àvila, 1542- Úbeda , Jaén 1591).
Religiós de l'ordre carmelità va ser col.laborador de Santa Teresa de Jesús. A la recerca de la unió de l'ésser humà amb Déu. Sant Joan de la Creu va elaborar una poesia mística de primera magnitud.
El seu treball metafòric ha estat vist com un precedent del moviment simbolista del segle XIX.
Entre els seus poemes més cèlebres- Cántico espiritual (recreació del Càntic dels Càntics bíblic).
El fet que comenti el significat simbòlic de cada estrofa el converteix en el primer Hermeneuta (comentarista de la seva pròpia poesia).
" Noche oscura". Fou un dels seus poemes més famosos on destaca un gran misticisme.
La seva obra representa una de les aportacions més importants de la literatura castellana de tots els temps.
GARCILASO DE LA VEGA. (Toledo 1501- Niça 1536).
Si bé el poeta barceloní Joan Boscà va ser l' introductor dels metres italians en la literatura castellana , fou el poeta castellà Garcilaso de la Vega , qui gràcies a la influència de l'anterior, va culminar la poesia de tipus renaixentista i humanista en la lit. castellana.
Aquesta aportació es fonamenta en l'ús de l'hendecasíl.lab (vers d'onze síl.labes ) i en formes estròfiques com la lira, l'ègloga o el sonet.
Representa l'ideal cortesà del segle XVI, home d'armes i de lletres. La seva obra inclou més de 4000 versos.
FRAY LUÍS DE LEÓN. (Belmonte de Tajo , 1527- Madrigal de las Altas Torres 1591).
Religiós pertanyent a l'ordre dels agustinians, va impartir classes de teologia a la universitat de Salamanca i tingué problemes amb la Inquisició a causa de la seva actitud honesta i del seu esperit obert.
Va ser empresonat a Valladolid quatre anys acusat d'il..luminisme.
És important la seva obra poètica amb influències platòniques i clàssiques , especialment d'Horaci . La seva poesia té un tret de místic i exalta també el " beatus ille."
Traductor del Càntic dels càntics bíblic, destaca també la seva obra- Los nombres de Cristo.
SANT JOAN DE LA CREU .( Fontiveros , Àvila, 1542- Úbeda , Jaén 1591).
Religiós de l'ordre carmelità va ser col.laborador de Santa Teresa de Jesús. A la recerca de la unió de l'ésser humà amb Déu. Sant Joan de la Creu va elaborar una poesia mística de primera magnitud.
El seu treball metafòric ha estat vist com un precedent del moviment simbolista del segle XIX.
Entre els seus poemes més cèlebres- Cántico espiritual (recreació del Càntic dels Càntics bíblic).
El fet que comenti el significat simbòlic de cada estrofa el converteix en el primer Hermeneuta (comentarista de la seva pròpia poesia).
" Noche oscura". Fou un dels seus poemes més famosos on destaca un gran misticisme.
La seva obra representa una de les aportacions més importants de la literatura castellana de tots els temps.
dimecres, 15 de gener del 2014
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)